L’alcalde de Mollet, Josep Monràs, ens va rebre aquest dilluns al seu despatx. És la primera entrevista que li fem al MolletViu.com. Abans de parlar dels temes de la ciutat, ell s’interessa pel nostre projecte i ens desitja molta sort i èxits en aquesta aventura que ara iniciem. Ens comenta que li agrada el nom i també que “una persona molt vinculada a la comunicació local tingui la fortalesa, els ànims i l’optimisme de generar un nou projecte i generar pluralitat informativa a la ciutat”. Però aquí no veníem a parlar del MolletViu, sinó de la ciutat i ningú millor que l’alcalde per fer-ho
-Porta ja diverses legislatures al capdavant de l’Ajuntament de Mollet, és aquesta la més difícil que ha viscut?
-Aquesta és una de les legislatures més complicades que hem viscut, i no només des del vessant econòmic, ja que hem tingut altres legislatures que han estat molt complicades des d’aquest vessant, sinó des de la gestió de la dificultat de la covid, de resoldre aquesta emergència… Val a dir que el fet de tenir una experiència davant de l’ajuntament ha facilitat poder avançar més ràpidament amb acords i accions que necessitaven els ciutadans i els diferents sectors. Quan parlaves amb altres alcaldes veies que s’han vist absolutament desbordats per la situació i per la manca d’experiència.
-Al llarg d’aquests dos anys s’han fet molts esforços des de l’Ajuntament per pal·liar amb els seus recursos l’emergència social i econòmica. Ara que sembla que la situació millora, seguiran invertint per rescatar persones i empreses?
– Sempre he explicat, i no és un tema del Covid, que el deute no té problemes sempre que el puguis pagar, però el principal deute és amb les necessitats dels molletans i les molletanes. En definitiva l’Ajuntament és un prestador de serveis i els recursos que obté s’han de revertir sobre les necessitats de la ciutat. No entenc moltes vegades algunes administracions que tenen grans superàvits. El sistema econòmic de Mollet ha estat sempre equilibrat i a mi no em preocupa engrandir el deute dintre de la legalitat si això em permet tenir recursos per destinar a les necessitats de la ciutat. Ho hem fet abans del Covid, ho hem fet més durant el Covid i ho seguirem fent després del Covid. Sobre quins eixos? Està clar que no seran els mateixos que durant el Covid. Haurem de seguir sent des de l’Ajuntament un dels motors de l’activitat social i econòmica de la ciutat. Aquesta l’hem tinguda en uns nivells molt baixos de manteniment durant el Covid, però ara començarem a activar-la. Està clar que ja no serà necessari comprar mascaretes, sinó que cal destinar aquests recursos a la reactivació que es comença a produir.
El sistema econòmic de Mollet ha estat sempre equilibrat i a mi no em preocupa engrandir el deute dintre de la legalitat si això em permet tenir recursos per destinar a les necessitats de la ciutat
-Una reactivació que haurà de veure amb els eixos marcats a l’inici de la legislatura… Pot ser amb l’ajuda dels fons Next Generation?
-Jo soc poc optimista respecte a quins fons europeus poden arribar a les administracions locals. No tant perquè no tinguem projectes ben estructurats per accedir-hi, sinó perquè crec que bona part s’acabaran gestionant des del Govern espanyol i de la Generalitat. Quan vaig presentar els tres projectes que presentem als fons ja vaig dir que serien projectes que els faríem, vinguin o no fons. Si tens més diners, els fas més de pressa i si no en tens, aniran més a poc a poc. Són projectes que la ciutat necessita per afavorir la reactivació i el canvi de model econòmic que tenim a sobre. Poso un exemple: Ara tothom parla de Ciutat 30, perquè Trànsit ha imposat mesures arreu, però nosaltres ja ho érem un any i mig abans. Nosaltres hem sigut avantguarda en projectes europeus, i hem rebut diferents reconeixements en aquest àmbit. Aquest és un camí que hem iniciat fa molt de temps i que alguns comencen ara. També estem a l’Avantguarda d’intentar no mirar només el nostre melic sinó alçar la mirada més enllà per treballar de cara al futur. Hem presentat el projecte de digitalització que ha de veure amb la infraestructura que hem aixecat a Can Magarola, però també amb el wifi implantat a la ciutat. El que vull explicar com a alcalde és que això no és un fet aïllat sinó que forma part d’un model de projecte de ciutat. Un altre dels projectes és tenir un polígon sostenible i intel·ligent com és Can Magarola. Hem fet una infraestructura per poder desplegar xarxa i tenim allà empreses d’alta tecnologia. Tot això està relacionat amb el projecte de tenir una ciutat més sostenible i per tant utilitzar tots els sostres solars que podem. Tot ho estem construint de cara a aquest model sostenible que volem per la ciutat.
-L’Ajuntament de Mollet forma part de diverses entitats vinculades al territori. Va en el sentit de cercar aquesta col·laboració?
-De col·laboració i no mirar-nos el melic més enllà del Baix Vallès. Mollet és una peça rellevant que se l’escolta i participa de molts àmbits. Del Pacte Industrial Metropolità, de la nova construcció de l’Arc Metropolità, té la presidència de l’àmbit B-30, entitat públic-privada de dinamització econòmica… Estem en molts fòrums i participem en el debat metropolità. Estem jugant un paper, crec modestament, rellevant, en àmbits del conjunt de Catalunya sense descuidar allò que ens és més proper: treballem amb Fundació Sanitària de la Ciutat i amb aquells ajuntaments que tenen l’hospital de referència i, per tant, estem també implicats en el nostre entorn immediat.
-Però hi ha hagut èpoques de distanciament amb ajuntament de l’entorn com són els de Parets i els de Sant Fost… Ara tots dos han canviat de govern. Millorarà ara aquesta relació?
-Sempre, com a alcalde de Mollet, he mostrat la meva predisposició a la col·laboració amb els ajuntaments de l’entorn. No miro ni el color de cap municipi ni els acords que s’estableixin en aquests municipis. Tinc un respecte escrupolós, democràticament parlant, per tots. Perquè hi hagi relació de les parts, però, cal que no només es mogui una part. En el cas de Parets, mai va haver-hi la voluntat de l’alcalde anterior de buscar punts de trobada. Jo respecto que l’exalcalde de Parets no volgués tenir relacions de veïnatge, senzillament ho respecto i no entro a valorar-ho. En el cas de Sant Fost és diferent i jo vaig dir públicament que jo no acordaria ni tindria cap reunió amb una trànsfuga.
-Va ser un trencament de relacions…
-Efectivament, però allà es va produir un canvi que va fer que una altra persona, en aquest cas d’ERC, obtingués l’alcaldia. I jo amb aquesta persona vaig tenir una reunió aquí d’absoluta cordialitat i col·laboració. Com l’he tinguda sempre amb l’alcalde de Martorelles amb qui hem treballat amb projectes com la reforma dels accessos o la millora de l’estació de tren. No se’m pot acusar de fer més o menys col·laboracions en funció del color polític, sinó que va en funció de les altres persones. La voluntat de col·laboració amb tothom és absoluta, perquè hi ha coses on ens hem de posar d’acord per demanar-les a les altres administracions.
-Quina valoració feu en aquests moments de l’acord de govern amb Podem?
-La valoració és molt positiva i satisfactòria. S’ha generat una relació de col·laboració i confiança i això és en benefici de la ciutat i els ciutadans. En això també ha ajudat el propi covid, en el sentit de reforçar-lo encara més. Com alcalde em sento satisfet d’aquest pacte que el PSC té amb Podem de Mollet.
-En algun moment s’ha pensat a ampliar-ho? En el Govern d’Espanya, el PSOE mana també amb els comuns…
-No ens ha passat pel cap ni a nosaltres com a força majoritària ni en les converses que tenim amb Podem, ampliar l’acord de Govern. Primer perquè per ampliar-ho caldria que les altres formacions marquessin quin és el seu full de ruta i en aquest cas, les altres dues formacions, com és Comuns i com és Esquerra, sembla que busquen més l’acord entre ells per anar contra el govern municipal que no pas apropar-se per trobar punts d’acord. Dit això, jo segueixo mantenint la meva idea de col·laboració amb tothom en benefici de la ciutat, amb un govern estable que hi ha, amb un govern que ha demostrat que és capaç de buscar acords amb altres partits. En tot aquest procés cap dir que els dos regidors de Ciutadans i el del PDeCAT han tingut un comportament exemplar durant aquest any de Covid, ajudant en benefici d’aquestes solucions immediates mentre que altres el que han intentat és posar bastons a les rodes o fer soroll en temes que no tenen rellevància pels ciutadans i les seves necessitats.
-Quan parla de bastons a les rodes, parla de l’oposició que han mostrat a projectes importants com és el desenvolupament del Calderí?
-Sí. I és curiós. Des de l’any 1987 el Calderí era urbanitzable. Si es mira a l’hemeroteca els governs que hi ha hagut es pot veure que una part dels que diuen que no el volen formaven part del govern i mai van dir que això no fos urbanitzable. Fins i tot alguns que ara estan en altres formacions polítiques. Per tant és sorprenent. Per altra banda hi ha aquest doble discurs que alguns fan que es necessita més habitatge i més equipaments i, per l’altra banda, no permeten desenvolupar un espai que és urbanitzable per tenir totes aquestes possibilitats pels ciutadans de Mollet. Jo crec que és una certa contradicció. Nosaltres hem mantingut la coherència de dir que aquí hi ha un espai urbanitzable des de 1987, que la titularitat dels terrenys no és de l’Ajuntament, però allà tenim la possibilitat de tenir 500 habitatges de protecció social, un nou espai comercial a la ciutat, disposar d’espai per nous equipaments esportius, culturals, socials, educatius i sanitaris que no els podem encabir en cap més lloc de la ciutat a menys que algú es plantegi urbanitzar Gallecs que no és el nostre model.
Des de l’any 1987 el Calderí era urbanitzable. Si es mira a l’hemeroteca els governs que hi ha hagut es pot veure que una part dels que diuen que no el volen formaven part del govern i mai van dir que això no fos urbanitzable.
– Això ningú ho ha plantejat…
– No, no, ja ho dic… Però no es pot dir que volem més habitatge si no expliquem on el volem posar. El discurs que fan sobre que el planejament pot solucionar-ho… Doncs el planejament no dona per aquestes necessitats que té la ciutat. Nosaltres intentarem fer un nou planejament, amb el màxim consens possible, estem fent moltes reunions per obtenir consensos, per tenir un planejament que s’adigui a les necessitats de la ciutat, tot liderat per la Mireia Dionisio, que ho està fent excel·lentment bé, però no ens hi cap tot allà. Es pot filar prim en algunes operacions urbanístiques, però aquestes no donem per més. El nostre gran projecte de futur és el Calderí.
– L’última oportunitat per resoldre molts dèficits de la ciutat?
-No hi ha més… A més tots els informes de la Generalitat han estat positius en aquest cas, tots. És més la utilització d’alguns temes de ciutat per fer confrontació política que altra cosa… Fins i tot no dient la veritat. Alguns arriben a dir que aquest és un paratge que sembla que s’hagi de protegir pels seus valors ambientals i només cal anar allà per veure que hi ha barraquisme, quatre horts i que no hi ha cap més valor. Aprofitem aquest valor per les necessitats dels molletans i molletanes, pels d’avui i pels de demà! Tampoc em val, parlant del Calderí, que alguns que ja tenen la seva vida solucionada no donin oportunitats a les noves generacions. Com estava abans La Vinyota? Eren camps on es va construir habitatge social. Alguna de les persones que viuen allà són els que critiquen ara el Calderí. Què vol dir? Que com ho tenen solucionat ja no cal donar més oportunitats? És una visió egoista.
-Aquest és evidentment un espai que es desenvoluparà en els pròxims anys. Veurem algun moviment abans de finalitzar aquest mandat?
-No depèn de nosaltres. Qui ha d’urbanitzar, qui ha de construir són els propietaris. Està activat, està aprovat i poden fer-ho quan creguin oportú, per tant no puc dir quan començarà el seu desenvolupament…
-Lligat a això, hi ha a la zona uns terrenys municipals, els dels camps de futbol, que s’han posat en venda…
-Sí, el camp de futbol es va posar a la venda condicionadament, és a dir que s’ha de tenir un altre camp de futbol, abans d’abandonar l’actual. Així ho vaig informar el club que en fa ús d’aquesta instal·lació. Es va fer un procés de licitació pública al qui ningú va acudir i possiblement l’entitat més interessada acabi sent el Consorci de la Zona Franca, perquè és el majoritari del sector i li va bé per desenvolupar millor el projecte. No hi ha cap conflicte en això.
– Seguint en l’àmbit esportiu, des de fa anys hi ha un projecte de renovació dels equipaments esportius de la ciutat. A causa de l’emergència de la Covid, no quedarà ara aturat aquest projecte?
-Nosaltres en aquests anys, producte de sentències desfavorables, com és el cas de La Vinyota, per decisions presses abans que jo fos alcalde i a les que hi hem hagut de fer front, parlem de 23 milions d’euros, hem estat capaços de fer-hi front sense tancar cap servei municipal, al contrari, ampliant els serveis municipals i mantenint l’activitat de la ciutat. Ho dic des de l’orgull, l’honestedat i la humilitat. Ho hem fet. La situació del Covid ha fet reorientar tota la despesa de l’Ajuntament, el milió i mig que vam posar sobre la taula ens ha fet reorientar el nostre pressupost i, per tant, el pla de mandat amb el qual vam començar s’allargarà en el temps. Tenim aquesta legislatura el gran projecte de remodelar el Pavelló de Riera Seca. L’equip tècnic de l’Ajuntament hi està treballant i és un projecte que segurament té un volum econòmic massa elevat per poder-hi fer front. No vol dir que no acabem fent actuacions a Riera Seca, no vol dir renunciar a reformes al pavelló, però probablement haurem de renunciar a algunes de les que pensàvem que podríem fer. Intentarem fer un projecte més acotat, que millori alguns aspectes de la instal·lació quant a funcionament i imatge. I després hi ha elements sobrevinguts. Avui no sabem si el CB Mollet acabarà accedint a la categoria de LEB Plata. Si acaba pujant, nosaltres haurem d’analitzar quines són les millores que el pavelló necessita per no haver de renunciar a la categoria. Ara no estem en el punt de renunciar a res, sinó d’adaptar els projectes als nostres recursos i als que ens vinguin d’altres llocs.
La situació del Covid ha fet reorientar tota la despesa de l’Ajuntament, el milió i mig que vam posar sobre la taula ens ha fet reorientar el nostre pressupost i, per tant, el pla de mandat amb el qual vam començar s’allargarà en el temps
– Un dels temes que més preocupen als ciutadans és el de la brutícia que fruit de l’incivisme es pot veure en molts llocs de la ciutat, una situació que s’ha agreujat en els darrers dies amb la finalització del confinament nocturn… Què es pot fer per posar fi a aquesta situació?
-Jo crec que hem de dir-li a la ciutadania que farem tots els esforços de control, tots els esforços de neteja, tots els esforços d’educació, però dit això, vull ser clar: no resoldrem al 100% el problema. I malauradament continuarem tenint gent incívica a la ciutat i punts que estaran més bruts del que voldríem. Jo no vull enganyar a la gent dient-li que ho resoldrem…
-Això no és resolt amb més inversions en neteja o en policia?
-No. Nosaltres podríem duplicar els agents cívics i la Policia Municipal, per fer més control, i encara hi hauria llocs on no podríem controlar-los. Nosaltres podríem duplicar la plantilla de neteja i continuaríem tenint llocs on es continuarien produint fets com aquests. Es reduirien? Sí. És el que deia abans. Per tant augmentarem control, educació… Però continuarà existint. Menys? Segurament, també. Però continuarà existint. No vull enviar un missatge que ho farem i s’acabarà. Nosaltres tenim reunions amb molts alcaldes i aquest és un problema de tothom. No hi ha alcalde o alcaldessa de qualsevol color polític que no acabi traient a la conversa aquest problema: es doblen plantilles, es posen càmeres de vigilància i ningú resolt el problema.
– És un problema compartit i que ningú resolt…
-En aquesta qüestió hi ha dos temes centrals. Un relativament fàcil que és l’increment exponencial de les sancions, és a dir espantar a través de les sancions perquè no es produeixin aquestes actituds. I l’altre és el de fer un esforç en educació i sensibilització. Ara mateix, per aquest tema, s’estan gestionant expedients sancionadors a alguns a persones que hem sorprès deixant la brossa fora del contenidor i també hem detectat establiments comercials que feien el mateix i òbviament tindran una sanció més greu. Per què es produeixen aquestes sancions? Per que hi ha hagut control. Hem reforçat els serveis de neteja, hem reforçat la vigilància i fruit d’aquest reforç s’han sancionat les accions incíviques.
– Està previst incrementar la plantilla de la Policia Municipal i de la neteja?
– Hi haurà algun increment de la plantilla de la Policia Municipal pel que fa a algunes baixes per jubilacions i altres i també està previst un nou contracte de neteja on es faran increments de recursos de la neteja de la ciutat.
-Quan es farà aquest nou contracte de la neteja?
-Cap a final d’any. Ara estem en un contracte pont i hem de fer un contracte nou.
-Per acabar una pregunta que es fa molta gent: Tindrem Festa Major aquest any?
-Tindrem Festa Major, però no serà la Festa Major a la qual estem acostumats. A diferència de l’any passat en què estàvem en una situació molt crítica i només es van fer les activitats organitzades per les colles, aquest any tindrem Festa Major. Ara estem treballant perquè aquesta Festa Major tingui un pregó diferent, es faci en uns espais diferents dels que estem acostumats, on es pugui tenir un cert control d’aforament… Estem adaptant aquesta Festa Major. No treballem en el gran concert a Can Mulà i per tant serà una Festa Major pont a la normalitat absoluta. El departament de Cultura treballa, s’ha reunit amb les entitats i les colles, per adaptar-nos en aquest criteri. Ara com ara hem decidit que hi hagi Festa Major, però amb restriccions. Pensem en un pregó, per exemple, no a la plaça Prat de la Riba, sinó en un espai on la gent hagi d’entrar… Potser haurem de renunciar a temes com els focs de final de festa per no generar la necessitat de què tothom estigui aplegat en un sol espai. Ho estudiarem molt bé perquè no podem tirar enrere les coses que hem aconseguit. Jo a vegades tinc frustració per la gent que aplaudia els sanitaris i ara se n’oblida i ara com ara continuem tenint persones hospitalitzades, algunes d’elles a l’UCI i es produeixen defuncions. A aquestes persones que aplaudien, els demano responsabilitat per evitar tants ingressos i tantes morts com podem. Això depèn de nosaltres.
Text i fotos: Jordi Abayà
