El català és la llengua amb més presència en la retolació principal dels comerços de Mollet del Vallès (61,7 %). Els rètols ambivalents, que es poden llegir tant en català com en castellà, i els que no tenen contingut lingüístic representen el 19,5 %. D’altra banda, més del 87,9 % del rètols identificatius (els principals dels establiments) s’ajusten a la Llei de Política Lingüística. Són dades destacades de l’estudi Ofercat que la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística han portat a terme a la ciutat de Mollet del Vallès.
Partint d’aquestes dades, Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i l’Ajuntament impulsaran a Mollet el Pla Ofercat, que permetrà impulsar el català entre els comerciants amb accions formatives, informatives i de sensibilització, i accions específiques en la retolació, a més d’impulsar-hi bones pràctiques en l’atenció oral en comerços i establiments de restauració i alimentació.
El Pla permetrà, també, promoure actuacions per estendre la xarxa d’establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua i afavorir les pràctiques lingüístiques per incrementar l’ús oral del català, a més d’engegar una prova pilot de comerços aprenents per fomentar l’atenció en català. I inclourà actuacions de formació i sensibilització per incrementar l’ús del català en els webs, i dinamitzar l’oferta de jocs i joguines en català.
En el cas concret de Mollet, els resultats de l’Ofercat mostren els resultats més alts pel que fa a l’ús del català en la retolació identificativa dels establiments, és a dir, els rètols principals (77 punts sobre 100, excloent aquí les ambivalències). En la retolació informativa, que és la que els comerciants usen més conjunturalment per informar de detalls i preus dels productes o altres circumstàncies, l’ús del català arriba als 67 punts. Quant a l’ús oral, l’ús del català com a llengua usada espontàniament assoleix els 39 punts sobre 100, mentre que els comerciants s’adapten al català, si el client l’utilitza, en el 59 sobre 100 dels casos.
El treball de camp es va fer el 2019 amb dades de 431 establiments comercials de Mollet, amb un mètode basat en l’observació visual de la retolació i l’anotació de la llengua d’inici dels interlocutors i la llengua d’adequació.
Aquests resultats s’han presentat aquest dilluns en una sessió en línia que ha obert Pietat Sanjuán, directora del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental. L’explicació dels resultats de l’estudi Ofercat ha anat a càrrec, de Vanessa Bretxa, tècnica d’estudis de Política Lingüística, i el pla d’actuacions per a Mollet del Vallès l’ha presentat Montserrat Pocurull, responsable del Servei Local de Català. Ha tancat l’acte Raúl Broto, regidor coordinador de l’àrea de Govern Obert, Desenvolupament Econòmic i Innovació de l’Ajuntament de Mollet del Vallès i representant del municipi al Consell de Centre.
El Pla Ofercat que impulsen la Secretaria de Política Lingüístia i el Consorci per a la Normalització Lingüística al comerç de Mollet del Vallès, comptarà amb la implicació de l’Ajuntament, associacions locals de comerciants, establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua i el Mercat Municipal, entre d’altres establiments.
Política Lingüística Lingüística ha editat un material de sensibilització adaptat a la realitat comercial i a la personalitat local de Mollet del Vallès. El Consorci col·laborarà amb l’Ajuntament per divulgar elements d’informació i de sensibilització en el procés d’obertura d’un comerç, potenciarà el servei d’assessorament lingüístic (SAL) adreçat a comerços i empreses i la creació de webs de comerços en català amb la col·laboració de la Fundació PuntCAT.
El Pla també permetrà consolidar la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) al municipi i facilitar-hi la pràctica oral a l’alumnat del CNL i dels aprenents del VxL. A més, hi haurà actuacions específiques en l’àmbit dels jocs i les joguines en català i de sensibilització i difusió en la premsa local.
