Se’ns fa difícil d’entendre-ho. El món, que ja fa temps havia començat a canviar, ha esclatat sembla que definitivament. Intuïm que les coses ja no tornaran a ser iguals. Un exemple el tenim en la celebració del Primer de Maig; ja serà el segon any en el que ho haurem de celebrar sense sortir de casa, sense reunir-nos amb els companys de classe, buscant alguna alternativa.És clar que l’evolució del tipus de treball que s’albira, amb una gran part dels treballadors fent la seva feina des de casa, provocarà un distanciament social que repercutirà en les relacions laborals i la tasca dels mateixos sindicats. Nogensmenys, algú parla ─l’antiga revista londinenca The Economist─ d’un escenari molt favorable pels treballadors, com es veu als USA amb el retorn molt dinàmic del nivell d’ocupació i de l’augment dels ingressos ─que té a veure amb els programes del govern d’impuls fiscal─. No ho veu tant clar Claudio Magris, que assenyala “que aquesta relació a distància que mantenim ara tots modificarà l’equilibri polític i social. El mercat ja no es percep com un sistema eficient, sinó com la mesura de la vida. I això és quelcom que torba, doncs les distàncies socials i laborals augmenten”.Per això, i mentre esperem canvis que ens permetin ajuntar-nos al carrer, com a forma habitual i històrica de mostrar la solidaritat obrera, recordem poesies que van reflectir el Primer de Maig a la seva obra. Comencem per Joan Brossa i el seu
L'U DE MAIG Poble, deixa anar el xàfec i amara la batalla, estrelles de finestres acuiten la claror, prou passes endarrera, amunt la revifalla! tornem al primer dia de revolució. Estripa munts de seda i pren altes les atxes, camina dret, camina, i bat amb noves ratxes el plany de la foscúria; serenes les torratxes, respira nova pluja i encén tot el carbó. L'ombra s'entrebada la porta d'un nou dia, no fugis de la ruta, que el temps et darà pa; la cendra que t'enfonsa pertany a una via, l'hivern no ens ha de perdre si aquí ens donem la mà. Esclati una tempesta damunt la lludrigada; que trons i llamps rebatin el curs de la ventada, contesta a qui et despinta, dóna per acabada la nit militarista amb sol republicà. Ajunta escopinades i veuràs com s'allunya, la venjança de l'ombra et deixarà tot sol; emprèn la caminada, t'envia Catalunya: la llum et farà pactes i agafaràs el vol. Oh sol vivent, tu, poble, aixeca la bandera, amb gran estrall de brases fes d'estrella primera, rebenta a fuetades la cabrota amb guerrera que entenebreix les platges des d'aquell juliol! (de L'esmorzar a la muralla, 1968)
Miquel Àngel Sòria
Ex Alcalde de Martorelles i membre de Comunistes i Esquerra Unida i Alternativa del Baix Vallès.
