En la primera meitat del segle 19, Flora Tristán va ser precursora del feminisme socialista en plantejar la necessitat que s’uneixin les demandes de les dones al costat de la dels treballadors; perquè alliberament d’uns no podria aconseguir-se sense la baralla pels drets de les altres. La fundadora del feminisme socialista qui amb la seva famosa frase “la dona és la proletària del proletari” va criticar sense miraments tant als homes proletaris com als burgesos a l’hora de posar en qüestió l’eix de poder home-dona. Després de dos segles el sistema encara no tracta, ni veu, de la mateixa manera a homes i dones. Des de fa un temps que molts comencem a ser conscients d’aquesta premissa i a actuar en conseqüència, però malauradament encara hi ha moltes bretxes i molts sostres de vidre que les dones encara es veuen amb la necessitat de traspassar. Un d’ells és el de la desigualtat econòmica entre ambdós sexes: Les dones, pel fet de ser-ho, pateixen més atur i reben menys remuneració econòmica pel mateix treball que els seus homònims masculins.
En termes generals, el guany mitjà anual dels homes durant el 2018 a Catalunya va ser de 28.640 euros, mentre que el de les dones en prou feines va arribar a 22.289 euros; un 22,17% menys. Per tant, les treballadores van cobrar 6.350€ a l’any menys que els homes, el que suposa 529€ mensuals de diferència. A Espanya, aquesta bretxa salarial entre homes i dones (21.012 i 26.738 euros respectivament) es va situar en un 21,41% al llarg de 2018. Aquesta bretxa la seguim arrossegant fins a la jubilació, la pensió de jubilació mitjana: -dones (715,46 euros) -homes (1.137,19), ho reflecteix clarament.
Aquests números, que poden semblar molt llunyans, es tradueixen també en una realitat més propera. La nostra ciutat, Mollet del Vallès, també pateix dels efectes de la desigualtat laboral i econòmica vers les dones. En termes d’atur, el Servei d’Ocupació de Catalunya en el seu informe “Atur i Contractació Mollet del Vallès març 2021”, va indicar que les persones sense ocupació a Mollet del Vallés eren 3.830. La taxa total d’atur a la nostra ciutat és del 14,54%, un 1,19% superior a la mitjana de l’atur registrat al Vallès Oriental i en el cas de les dones és superior en un 1,26%.
L’atur castiga més les dones i això, en conjunció a la bretxa salarial, provoca que sigui precisament aquest col·lectiu el que tingui més probabilitats de patir una major desigualtat econòmica. És a dir, són les dones les que tenen més risc de rebre una distribució de riquesa diferent i de no gaudir de certes oportunitats laborals que els homes si tindrien.
Una situació que s’ha vist accentuada en els darrers anys degut a la crisi econòmica, social i sanitària vinculada a la pandèmia mundial de la COVID-19. Per tant, és més urgent que mai impulsar polítiques que garanteixin l’accés de les dones a llocs de treball en igualtat de condicions i facilitar la incorporació de les dones al treball mitjançant el foment de prestacions com el servei de llar d’infants i la cura de les persones dependents. Només d’aquesta manera aconseguirem retallar les bretxes en l’ocupació que separen a dones i homes, al país i també a la nostra ciutat.
Jordi Carro Sannicolas
Responsable de Seccions de Barris d’Ara Mollet ERC i sindicalista d’UGT.
