La Platja

Que poc fa que el sol s’emmiralla al mar
L’aigua d’argent convida a deixar-se bressar
on jo romandria gustós fins els confins del oceà 
entre milers de lluents guspires que et fan alenar.
 
Amb gust em rebolcaria oblidant la meva edat,
quina sorra, quin assossec, quina folgança,
amb l’aigua mansa un deliciós bany et retorna
escoltant llunyanes campanes, al fidel cridant.

Ben endins nadar, sols per plaer d’oronejar,
com un àgil delfí amb les onades jugant, 
Circumdat de perles brillants com un diamant, 
singulars plaers que et donen aquest bon estar.

Per Raul Rivas Talarn                                                        
Juliol 2021