Alguns il.lusos i il.luminats deien amb llenguatge caramel.litzat que després de tot el que ha passat i del que està passant encara, esdevindríem millors persones i que regnaria la fraternitat universal. La humanitat transformada i redimida. Hauríem pagat el peatge del pecat original. Doncs bé. No. Millors persones, no. La por no ens fa ni ens ha fet mai millors, i avui he tingut dues oportunitats de comprovar-ho. Seria llarg d’explicar i no són hores. Segur que cadascú n’ha tret o en va traient les seves pròpies conclusions. La meva és aquesta, de moment.
*
Mira, amic meu. Aquí vam tenir capellans i confessió. Contricció, penitència i propòsit d’esmena. Ara, ja ho saps, tenim el divan, que és bastant més procliu a l’autocomplaença i a la carícia que el reclinatori del confessionari. Doncs bé, determinat sentimentalisme, de vegades, pot esdevenir una xerrameca mental que t’impedeix veure la realitat i acceptar que sovint l’acció és tan important com la percepció de l’acció, l’ara més que el record de l’ahir, el moviment cap endavant més que voltar una i una altra vegada la sínia com un ruc o una mula en un bucle etern. Resumint: el divan ha de ser útil per a cicatritzar ferides obertes i encoratjar a canviar el que calgui: el valor. La resta pot ser un mer ploriqueig sentimental perpetu. Un cercle que comença i acaba en si mateix.
*
De vegades, una dona bellíssima pot enamorar-se bojament de l’home més lleig de el món. Enamorar-se de veritat, fins les engonals, vull dir. A l’inrevés també pot passar, és clar, però és més improbable. I no sabria dir el perquè. Potser una qüestió de miòpia ancestral masculina.
*
Hi ha ocasions en què no saps què és el més just. Però saps que has de fer alguna cosa. I llavors salves el que pots.
*
El robot lluminós que hi ha a l’entrada sud de la ciutat s’enfada si vas a més de trenta: et fa una ganyota displicent. En canvi, si circules a la velocitat que et demana, no et somriu ni et pica l’ull. Indiferència total, com una doneta divinitzada, vanitosa i presumida a Instagram.
*
Una cosa més, ara que parlem. Es cert, amor, i encara que et sembli prosaic i poc poètic: en aquests assumptes la relació preu-benefici també compta.
*
(La veritat és un mirall).
Miquel Blasi
