L’Audiencia Nacional processa per pertinença a organització terrorista a tres membres del CDR de Mollet

A Mollet es va organitzar una rebuda quan un dels acusats, Alexis Codina, va sortir de la presó

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castelló ha processat per pertinença a organització terrorista als tretze presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats a l’operació Judes. Entre els detinguts durant l’operació Judes hi ha el veí de Mollet Germinal Tomas Abueso. També el veí de Sant Fost, Alexis Codina. També s’ha processat la veïna de Montmeló Esther García Canet, membre del CDR de Mollet, que va ser acusada posteriorment i va ser cridada a declarar a l’Audiencia des dels jutjats de Mollet.

Els dos primers membres dels CDR van ser detinguts per la Guardia Civil en l’operació de setembre de 2019 i van passar diverses setmanes a la presó. Tots els militants independentistes detinguts a l’Operació Judas han negat sempre cap intencionalitat terrorista i han acusat les forces policials d’organitzar una operació falsa contra ells.

La Fiscalia va demanar aquesta acusació de pertinença a organització terrorista i el magistrat ha seguit el mateix criteri que el ministeri públic. A més, a nou d’ells els imputa tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. Entre ells hi ha tant el veí de Mollet com el de Sant Fost.


El titular de Jutjat Central d’Instrucció número 6 considera que aquest grup formava dins dels CDR l’anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.


El ministeri públic va considerar fa uns dies que els nou encausats planejaven atemptats, sabotatges i un assalt a Parlament com a resposta a la sentència contra els líders independentistes. La Fiscalia estima que les proves aportades al cas acrediten que els implicats tenien objectius “prèviament seleccionats” contra els quals volien atemptar.


El fiscal també considera que els acusats haurien anat més enllà de l’activitat dels CDR per organitzar-se al marge i promoure atacs violents. Concretament, especifica en el seu escrit: “Els investigats haurien superat l’activitat dins dels seus respectius CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu de la qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats, utilitzant per a això els explosius i substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars”.


Per al fiscal, queda provat que la suposada organització terrorista paral·lela que van crear els afectats buscava “aconseguir la independència de Catalunya, emprant per a això la violència en la seva màxima expressió, forçant de manera coercitiva les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d’Espanya “.