El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha posat en marxa aquestes darreres setmanes sis nous equips de mesurament automàtic de partícules en diversos punts de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. Entre les estacions que han començat a registrar dades de PM10 i PM2,5 de forma automàtica hi ha la de Mollet, que està situada al costat del camp de futbol dels Germans Gonzalvo, prop de l’AP-7.
Des de fa anys en aquesta estació de mesura ja es feien els controls dels nivells de NO2. En aquests primers dies les dades de PM10 i NO2 acostumen a ser bones, mentre que la de PM2,5 presenta nivells regulars de forma habitual.
La resta s’han col·locat en estacions de Barcelona, Igualada, Sant Andreu de la Barca, Gandesa i Perafort. D’aquesta manera, ja són 41 els punts de mesurament automàtic repartits per tot Catalunya, amb dades que es poden consultar en temps real.
El material particulat suspès en l’aire és una barreja complexa de partícules sòlides i líquides formada per un conjunt de molècules de la mateixa substància o de diferents. Es classifiquen, segons el seu diàmetre, en PM10 (diàmetres inferiors a 10 micres), PM2,5 (inferiors a 2,5 micres) i PM1 (inferiors a 1 micra).
Aquestes partícules provenen de fonts naturals i antropogèniques. Entre les fonts emissores vinculades a l’activitat humana destaquen el trànsit, les calefaccions, les indústries, la construcció, les pedreres o la foneria. Cal tenir present que les partícules es poden emetre directament per una font o bé es poden generar a l’atmosfera com a resultat de la reacció de contaminants ja presents a l’atmosfera.
La Generalitat ha dut a terme al llarg dels anys diferents estudis amb col·laboració amb l’IDAEA-CSIC per ampliar el coneixement de la composició d’aquestes partícules. Un coneixement que permetrà als diferents ens implicats en la millora de la qualitat de l’aire dur a terme polítiques més eficients en aquesta matèria.
A Catalunya, en general, les diferents fraccions de material particulat (PM10 i PM2,5) han disminuït de manera evident des del 2008, fet que es pot atribuir a tres factors: la crisi econòmica, unes condicions meteorològiques més favorables i l’aplicació de mesures per reduir les emissions antropogèniques.
