L’AAVV de l’Espai Rural de Gallecs, l’Associació Agroecològica de Gallecs SAT, la Plataforma per la Defensa de Gallecs i l’Ateneu de Gallecs han signat el manifest “Prou purins a Gallecs” on es demana a la Generalitat de Catalunya, com administració propietària de l’espai, que prohibeixi l’ús de les dejeccions ramaderes conegudes com a purins a l’espai de Gallecs com a forma de protegir-lo. També demanen a la Generalitat que “elabori les lleis i regulacions adequades perquè el sector porcí català esdevingui de nou un sector alimentari primari i no pas un sector industrial amb tota la problemàtica que produeix”.
EL MANIFEST:
PROU PURINS A GALLECS!!
D’ençà de la incorporació de part de l’espai de Gallecs al PEIN el 2009, els diferents moviments de defensa i preservació de Gallecs hem alertat de diferents i variades mancances en aquesta protecció mínima.
La manca d’un Pla Especial que en reguli els usos adequadament, una flagrant inacció de la propietat (INCASÒL) vers la regularització dels seus habitants i pagesos, la no inclusió en la Xarxa Natura 2000 o no declarar l’espai com a Refugi de Fauna, ha contribuït a una continuada però silenciosa degradació de l’espai de Gallecs en diversos àmbits. S’ha denunciat la presència i pertorbació sobre la fauna i flora d’activitats com la falconeria, gossos deslligats arreu, gent fora dels camins i espais habilitats, cotxes i motos pels camins rurals, pèrdua de marges, etc. Activitats que en un espai tan petit i fràgil com és Gallecs, es veuen fortament magnificades les seves conseqüències.
Malgrat tot, hi ha certes activitats incomprensibles per a qualsevol espai protegit, com és l’abocament de purins. Com pot ser que la llei catalana que en «regula» l’ús doni pràcticament carta blanca als «gestors» d’aquests residus? És a dir, el productor/empresari que se’n vol desfer i paga, i el pagès(?) que en cobra per abocar-ho als seus camps. Com és possible que es permeti el tancament de les plantes de tractament adduint l’alt cost de la factura energètica? Les dejeccions ramaderes, és a dir, els purins, són un residu perillós i, com a tal, s’hauria de tractar i no pas privatitzar la seva gestió.
L’abocament de purins en els camps té una sèrie de limitacions de quantitat i d’obligatorietat de llaurada immediata, però amb quatre agents forestals per tota la comarca se’n fa difícil el control.
Els aqüífers de Gallecs es troben tan contaminants per excés de nitrogen, que en desaconsellen l’ús de boca. El nitrogen es filtra en els aqüífers procedents dels purins.
A banda que arribi o no fins aquests, un excés de nitrogen a les capes superficials dels camps de cultiu n’altera la composició de la microfauna i microflora que pot fer-la desaparèixer o deixar-la en la seva mínima expressió, amb la consegüent afectació a l’ecosistema i fertilitat dels cultius.
El problema dels purins es deu al model pel qual funciona a Catalunya la indústria porcina. Quan oblidem o deixem en segon o tercer pla l’objectiu primari de l’activitat agroramadera (que no és altre que la nostra alimentació) i aquesta es transforma únicament en una empresa qualsevol orientada tan sols al negoci, afloren els problemes. La immensa majoria dels milions de porcs que es «fabriquen» a Catalunya van destinats a l’exportació. Aquí es crien, s’engreixen i ens mengem la seva merda, però se’ls mengen fora. Llavors, qui en treu benefici? Si les dejeccions fossin alguna mena de penyora per tal de poder alimentar-nos, potser ho assumiríem, o no, però actualment no són més que un residu d’una indústria qualsevol.
Com és que no hi ha cap moratòria o prohibició d’instal·lació de noves granges porcines? O millor, cap pla de reducció dràstica de la cabana porcina? O cap pla de reconversió del sector cap a la producció ecològica? Com és possible que no existeixi cap mena regulació o prohibició d’abocament de purins en espais naturals protegits?
Volem que l’administració catalana, com a propietària i gestora de l’espai públic i protegit de Gallecs, en prohibeixi l’ús total a l’espai. Així mateix, que elabori les lleis i regulacions adequades perquè el sector porcí català esdevingui de nou un sector alimentari primari i no pas un sector industrial amb tota la problemàtica que produeix.
