Mónica García és la nova Ministra de Sanitat al nou govern espanyol. Amb la possessió del càrrec ens deixa un titular : ” Vamos a cuidar a los sanitarios y revertir el daño causado al SNS”. Això és tradueix en quatre línies d’actuació : ” Crear una empresa farmacèutica pública, una Atención Primaria fortalecida, salud mental y acabar con el modelo Muface”.
A priori estem d’acord amb els objectius però, què és necessita per assolir cadascuna d’aquestes fites?. Crear una empresa farmacèutica pública vol dir que els medicaments surten a preu de cost amb els beneficis que suposa pels pacients però al mateix temps té el problema, pensem, que no podrà fabricar tots els medicaments per un problema de patents de les grans empreses farmacèutiques que volen els seus beneficis. Esperem que es pugui dur a terme i el benefici el puguem tindre tots els usuaris de la sanitat pública.
Una Atenció Primària forta requereix, sobre tot, d’escoltar i fer realitat una de les demandes de la Marea Blanca, moviment que la Ministra coneix molt bé per la seva professió d’anestesista, dotar amb el 25%, del pressupost de Sanitat a l’Atenció Primària. Sense diners no hi han millores, això és una evidència, i per posar un exemple, a Catalunya estem parlant de que es dedica el 18% del pressupost actualment, malgrat la promesa de la Conselleria d’arribar al 25%. Sense aquest increment es fa molt difícil la contractació de personal sanitari per poder escorçar les vergonyoses llistes d’espera a més de poder fer més centres sanitaris que són indispensables per atendre a TOTS els pacients.
Ès un dels reptes més importants tenint en compte que per el pacient és el primer contacte amb el metge en cas de malaltia i d’ella depenen les posteriors derivacions als especialistes específics, també insuficients, tot va lligat.
La salut mental és l’assignatura pendent de la sanitat pública. L’espera per una primera visita amb l’especialista pot trigar fins a dos mesos amb el consecuent empitjorament dels símptomes. Les visites de seguiment es limiten a tres o quatre anuals, és totalment insuficient quan parlem de salut mental, malalties que necessiten atenció continuada, això posa de manifest que clarament manquen psiquiatres i psicòlegs a més d’un sistema eficaç d’urgències de salut mental, actualment col·lapsat.
Acabar amb el sistema Muface és acabar amb la dualitat i els beneficis dels traballadors públics envers la resta de la població. En aquest tema la nova Ministra tindrà un problema dintre del nou govern ja que la Ministra de treball Yolanda Díaz ha dit que : ” Se mantiene el objetivo de suprimir Muface aunque no es prioritario”. Promeses incomplides?.
Aquestes són les línies marcades per la Ministra però hi ha una molt important i que és una reivindicació històrica de Podem i del seu partit, Más País, derogar la llei 15/97 que va aprovar l’expresident Aznar i que va obrir la porta a les empreses privades dintre del SNS, aquesta mesura va dirigida a fer possible la privatització paulatina de la sanitat pública i això xoca frontalment amb el dret de tots els ciutadans d’accedir a una assistència sanitària de qualitat sense excepcions.
Amb la derogació de la 15/97 hi ha un gran problema en el si del Govern central ja que el PSOE no ha volgut entrar en matèria i per tant la llei encara continua vigent.
Encarna Guardia
Membre de Esquerra Unida i Alternativa de Mollet
