El procediment judicial per aplicar l’amnistia als 5 membres del CDR de Mollet implicats en la Operació Judes es complica. L’Audiència Nacional no els aplicarà per ara l’amnistia ni a ells ni als altres 7 CDR de l’operació Judes acusats de terrorisme. La raó és que finalment, el tribunal ha plantejat una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es pronunciï sobre si l’aplicació de la llei d’amnistia en el cas de terrorisme atribuït als CDR en el marc del procés d’independentista de Catalunya contravé -tal com entén el tribunal- el dret comunitari i garanteix la impunitat dels delictes, segons ha comunicat el tribunal aquest divendres. Això vol dir que la causa penal contra aquests ciutadans quedarà parada, però pendent de resoldre fins que el tribunal europeu doni una resposta. I, si el TJUE comparteix els raonaments del tribunal, els 12 CDR seran jutjats per terrorisme. Entre ells els diversos membres del CDR de Mollet que són veins de Mollet i altres municipis del Vallès Oriental com Sant Fost i Montmeló.
La Fiscalia i les defenses dels investigats, la majoria exercida per advocats d’Alerta Solidària, van reclamar que se’ls havia d’amnistiar perquè les accions no van ser executades, va ser en grau de temptativa, i tampoc hi va haver persones ferides. Per contra, els tres magistrats de l’Audiència Nacional consideren que, aplicar-los a l’amnistia, a més de suposar una vulneració de la Directiva UE contra el terrorisme, “suposa enviar un missatge cap al futur (principi de prevenció general del dret penal) en sentit de que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la seva intencionalitat estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d’amnistia”.
En el cas dels CDR, l’Audiència Nacional fa nou preguntes al TJUE per resoldre els seus dubtes. El tribunal aclareix que no avança si els acusats són innocents o culpables (ja que no s’ha celebrat el judici), sinó que es basa en els fets descrits als escrits d’acusació presentats tant per la Fiscalia com per les acusacions, que afegeix que “són subsumibles en el concepte de participació en grup terrorista que recull la Directiva 2017/541 i en la pertinença o participació en organització terrorista conforme al Codi Penal espanyol”.
A la resolució, es detalla que pel delicte de participació en organització de caràcter terrorista, la Directiva 2017/541 conté una previsió de punició específica que fa que atribueixi responsabilitat penal als que participin en l’organització sense ser necessari que cometin un delicte terrorista.
El tribunal afirma que “la llei 1/2024 d’Amnistia sembla que exclou, amb caràcter general, la seva aplicació als delictes de terrorisme previstos a la Directiva 2017/541, que, a priori, no serien amnistiables. No obstant, condiciona aquesta exclusió a la concurrència d’un requisit addicional, no previst a la Directiva 2017/541; concretament quan diu “i, al seu torn, hagin causat de manera intencionada greus violacions de drets humans.”
I afegeix: “Sorgeix, per tant, el dubte en aquesta sala de si el legislador espanyol pot afegir requisits addicionals (en aquest cas, que s’hagin causat greus violacions de drets humans de manera intencionada) per exigir responsabilitat penal per participació en organització terrorista quan la Directiva europea expressament disposa que perquè aquest delicte sigui punible no caldrà que es cometi efectivament un delicte de terrorisme”.
L’Audiència Nacional considera que “limitar l’exclusió de l’amnistia a les violacions més greus de drets humans en matèria de terrorisme, com a configurador d’una distinció entre els delictes de terrorisme no prevista a la Directiva 2017/541, és a dir, configurant un terrorisme de baixa intensitat, podria ser contrari al Dret de la Unió Europea, perquè la Directiva 2017/541 no distingeix entre delictes de terrorisme que violin drets humans i altres que no ho facin”. I per això, consulta el Tribunal Europeu de la UE perquè ho aclareixi.
