Un Mollet sense sobirania alimentària necessita preservar el Calderí. Sobirania alimentària: La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals i a poder alimentar-se de forma sana i saludable. (Viquipèdia)
S’inicia febrer del 2025 al Vallès. Fem un passeig de diumenge matí per la perifèria de les perifèries que, per sort, mantenen encara el cultiu de cereal. Un paisatge que ens permet gaudir d’un verd incipient que ens augura l’arribada dels dies més llargs i ens ajuda a orientar-nos en el nostre calendari estacional. És pel març que arriba la primavera? La desconnexió de la ciutat del cicle de les estacions deixa un fil amb l’oportunitat de passejar per les proximitats a Gallecs o el Calderí. Però, la sobirania alimentària no és un tema de passejos i bellesa natural, o si? Proximitat li diem també als productes que volem consumir, i de temporada! Hi ha supermercats que amb “proximitat i de temporada” omplen safates i prestatges d’aquests termes.
Però, i el Calderí?, quina relació té amb la publicitat del supermercat? Res o tot. D’on venen els cereals de les nostres farines, el pa d’espelta o el de seixanta cèntims la barra a la botiga del barri? O amb què s’alimenten el prop de vuit milions de porcs que es crien a Catalunya i que en algun moment, calçotades amb amics, algú de nosaltres aprofitarà les brases per coure un tall?
I per què més és necessari mantenir el Calderí verd i agrícola? El 2021, segons l’estudi Terres que alimenten (Diputació de Barcelona), la producció actual del Baix Vallès només pot alimentar el 2,2% de la població de la demarcació. Llavors, de què hem de viure? Si urbanitzem el Calderí, estem consolidant un model alimentari que expolia terres llunyanes i especula als centres logístics de distribució. L’alimentació dels porcs a Catalunya depèn de la desforestació de l’Amazònia pel cultiu de soja i el cost de la cistella bàsica no arriba a pagar un preu just als agricultors. L’especulació del preu de l’oli d’oliva als supermercats ha estat un escàndol si el comparem amb el preu del quilo d’oliva que es paga a l’almàssera.
Una producció i consum que ens fa dependre d’altres territoris i de les seves dinàmiques geopolítiques i climàtiques que els fan trontollar cada any més. El 2020, l’ajuntament de Mollet anunciava que era signant de la Carta Alimentària per un sistema alimentari més sostenible. Una signatura que, de col·locar unes màquines de “vending” sostenible a l’Hospital de Mollet i redactar un pamflet “Mollet, menja bé”, posava el focus en el consum i la responsabilitat al ciutadà de no comprar sostenible o tenir una dieta adequada. Sense posar en marxa una política ferma pel suport i ampliació dels terrenys agrícoles de la comarca, seguim posant en risc les hectàrees que ens queden a Mollet.
Sense qüestionar tampoc el model dominant de producció d’aliments, controlada per multinacionals poderosíssimes, que cerquen robar a la gent corrent arreu del món, el control de les llavors, les terres, els cultius i els aliments. També ens volen desposseir dels coneixements i la saviesa que, amb prou feines perduren, gràcies a una pagesia cada cop més debilitada, empobrida i sense un relleu suficient a la vista. Que desapareixerà en dues dècades si no hi posem remei.
Polítics i equip de govern, abandoneu ja la idea d’urbanitzar el Calderí. No només per inundabilitat, també per lògica política. Per començar a desplegar polítiques vers la sobirania alimentària, que actualment no existeixen a Mollet. També per assegurar la provisió d’aliments de la nostra regió i protegir sòls agrícoles facilitant el manteniment de la pagesia que se’n cuida. Ens hi va el futur!
Aquests dies @meteosantfost ha publicat les dades pluviomètriques de gener dels darrers anys. Per què ens hauria de preocupar la pluja de gener a la gent de ciutat? Doncs perquè les pluges del gener són les que asseguren el reg dels cereals que ens alimenten. El mes de gener de 2025 (5.4 mm) ha estat igual d’eixut que el 2023 (4.0 mm) i més sec encara que el 2022 (11.6 mm).
Dos anys que, recordem-ho! A Mollet no va haver-hi collita de cereal per la sequera. Adaptar-se a la sequera vol dir: assegurar l’agricultura bàsica, augmentar el verd periurbà per recarregar els aqüífers amb la poca pluja que cau. Un verd que també esmorteeix l’efecte illa de calor urbana, que cada festa major vivim quan modifiquem a correcuita, com si no tinguéssim memòria, els horaris de les activitats de tarda. Potser no cal esperar a un altre estiu terrible o als pitjors efectes de més sequeres per aprendre la lliçó?
Raquel Jiménez Mora
Plataforma Salvem el Calderí
