Cinc anys després de l’esclat de la COVID-19, el món encara arrossega les conseqüències devastadores d’aquesta pandèmia. El virus SARS-CoV-2, detectat per primera vegada a Wuhan, Xina, a finals de 2019, es va expandir ràpidament a escala global, desencadenant una crisi sanitària sense precedents. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la va declarar pandèmia el març de 2020.
L’impacte sanitari i social
Tot i els avenços en la vacunació massiva, la COVID persistent afecta encara milions de persones a escala mundial. Símptomes com la fatiga extrema, dificultats respiratòries, problemes cognitius i dolor muscular són comuns entre els afectats. Aquesta síndrome post-COVID limita la capacitat laboral i la qualitat de vida de molts pacients, que sovint troben dificultats per obtenir un diagnòstic i un tractament adequat.
A més, la pandèmia ha tingut un impacte profund en la salut mental, amb un augment alarmant de casos d’ansietat i depressió, especialment entre els treballadors sanitaris i les persones que han patit pèrdues personals. Les desigualtats socials també s’han accentuat, afectant especialment les comunitats més vulnerables amb dificultats per accedir a l’atenció mèdica, així com l’augment de suïcidis.
La lluita per la sanitat pública
La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès i Vallès Oriental, juntament amb altres col·lectius com la Marea Blanca, ha estat al capdavant de la defensa d’una sanitat pública, universal i de qualitat. Durant els moments més crítics de la pandèmia, aquestes plataformes van organitzar tallers per confeccionar mascaretes, bates i gorres per subministrar a centres d’atenció primària, hospitals i comerços locals. A Mollet, la Plataforma va organitzar grups de dones, majoritàriament, que confeccionaven mascaretes a casa seva; altres, més compromesos, recollien equips de busseig (ulleres i tubs de respiració) per portar a l’hospital, als CAPs i a botigues; i altres recollien materials cedits per empreses de la comarca per repartir-los on més falta feien, sense que ningú els hagi reconegut.
La nostra plataforma també va denunciar davant la Fiscalia la manca d’atenció adequada a les persones grans que van morir en residències sense ser derivades a hospitals, especialment a la Comunitat de Madrid, on més de 7.000 persones van perdre la vida en aquestes condicions.
La COVID persistent i els reptes pendents
Actualment, es calcula que prop de dos milions de persones pateixen COVID persistent a l’Estat espanyol. Aquests pacients continuen reclamant reconeixement i suport per part de les institucions sanitàries, així com més inversió en recerca per trobar tractaments efectius. Els professionals sanitaris, que van viure una pressió sense precedents, també reclamen millores en les condicions laborals i més recursos per evitar el col·lapse del sistema de salut en futures crisis.
Un futur incert però ple de lluita
Cinc anys després, la societat encara arrossega ferides emocionals i socials. Tot i els esforços col·lectius, queda un “mal sabor de boca” per tot el que no es va poder fer. No obstant això, la lluita per una sanitat pública forta, universal i sense exclusions continua sent una prioritat per garantir una resposta efectiva davant futurs reptes sanitaris.
Només amb una estratègia coordinada i solidària, basada en la inversió en recerca i el reforç dels serveis públics de salut, podrem afrontar amb més seguretat les pandèmies que puguin venir en el futur.
Jose Feria Portero
Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès i Vallès Oriental
