El Casal Cultural s’omple per retre homenatge a Pilar Molins amb la presentació del seu llibre pòstum

El Casal Cultural de Mollet del Vallès va viure aquest divendres 11 d’abril una tarda plena d’emoció i memòria. Més d’un centenar de persones van omplir de gom a gom la Sala d’Actes per assistir a la presentació del llibre Contes a la vora del foc, una obra pòstuma de Pilar Molins i Cid, coneguda activista molletana i defensora incansable dels drets humans.

L’acte, conduït per la seva filla, Elisabeth Galobardes, va esdevenir un sentit homenatge a la figura de Molins, que va morir el 22 d’abril de 2024. La presentació del llibre coincideix gairebé amb el primer aniversari de la seva mort i va servir per recordar no només la seva tasca com a presidenta de l’Amical Mauthausen a Mollet, sinó també la seva faceta artística i creativa.

Contes a la vora del foc és un recull de 55 textos que combinen contes, records i poesia, molts dels quals il·lustrats amb dibuixos de la pròpia autora. El llibre reflecteix la sensibilitat, l’humanisme i la vocació narrativa de Pilar Molins, que somiava en compartir aquestes històries amb la ciutadania. Tal com va explicar la seva filla, la publicació del llibre ha estat possible gràcies a la voluntat de complir aquest somni i preservar el llegat literari de la seva mare.

El recull també compta amb la col·laboració de Montserrat Mas, amiga personal de l’autora, i d’Enrique Caro, professor d’escriptura de l’Ateneu Gran. Tots dos van contribuir a donar forma final al llibre, que transmet aquell esperit íntim i càlid de les històries contades a la vora del foc, tal com la Pilar imaginava. De fet, va ser ella mateixa qui va escollir el títol, pensant en els seus néts —la Sandra, l’Eric i en Daniel—, a qui va dedicar l’obra.

Durant l’acte, les paraules d’Elisabeth Galobardes, visiblement emocionada, van servir per reviure la figura de la seva mare: “Presentar aquest llibre és una manera de recordar-la, de mantenir viva la seva veu i la seva mirada”. El públic assistent, entre els quals hi havia familiars, amics i veïns, va respondre amb calidesa i reconeixement.

El Casal Cultural es va omplir no només de persones, sinó també de paraules, records i una forta estima col·lectiva cap a una dona que va fer de la memòria, la cultura i els drets humans el seu compromís vital.