Aquest dilluns 12 de maig, Mollet del Vallès ha commemorat el 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen amb un acte solemne a la plaça Amical Mauthausen. L’esdeveniment, organitzat conjuntament per l’Ajuntament i l’Associació Amical Mauthausen, ha servit per recordar les víctimes del nazisme i el feixisme, amb especial atenció als cinc molletans que van perdre la vida en camps de concentració.
La commemoració ha començat a les 18 h amb El cant dels deportats, l’himne dels supervivents dels camps, marcant l’inici d’una cerimònia carregada de simbolisme i memòria històrica. Desenes de persones s’han reunit al monument per retre homenatge a Vicenç Bach, Pere Cuyàs, Joan Molins, Antoni López i Joan Tura, els cinc ciutadans de Mollet que van morir a Mauthausen i Gusen.
Un dels moments més emotius de l’acte ha estat el parlament de Josep Maria Tura Mas, fill de Joan Tura i membre de l’Associació Amical Mauthausen. Visiblement emocionat, ha recordat el viatge que va fer amb la seva mare al camp de concentració després de l’alliberament, buscant el seu pare. En el seu discurs, ha rememorat també la figura de Joan García, un supervivent republicà que els va ajudar a Àustria, i ha compartit la tristesa d’haver crescut sense conèixer personalment el seu pare.
Durant la cerimònia, tots els grups municipals –excepte Vox–, així com diverses entitats de la ciutat, han participat en l’ofrena floral. Han col·locat flors al peu del monument, en un gest de record i respecte que també han volgut fer moltes persones a títol individual. Entre les entitats participants hi havia el Centre Cultural Andalús, Convivència Sense Fronteres, el Casal Cultural, el Club Futbol Mollet i el Síndic Personer.
L’alcaldessa Mireia Dionisio ha subratllat la importància de mantenir viva la memòria històrica i ha advertit que, encara avui, persisteixen discursos d’odi, per la qual cosa cal continuar reivindicant una societat més justa, igualitària i lliure.
L’acte ha conclòs amb la interpretació de Els Segadors, deixant la imatge del monument cobert de flors com a símbol del compromís de la ciutat amb la memòria i la voluntat col·lectiva de no oblidar perquè la barbàrie no es repeteixi mai més.
