Aquest 26 de juny fa 14 anys que es va posar en marxa la R8 de Rodalies, l’única línia transversal de la xarxa i que connecta les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
D’ençà d’aquell 2011 però, poques coses han canviat a la línia. A dia d’avui, encara és una línia marginal que poques persones fan servir, una qüestió força cridanera si tenim en compte que és paral·lela a l’AP-7, una autopista que rarament no va atapeïda de trànsit, si no és que col·lapsada.
Si entrem en detall però, potser s’entén més. La quantitat d’aspectes que podrien millorar a la R8 no és curta.
D’entrada, té una freqüència de pas de la barbaritat de 60 minuts (en un context metropolità) que ben sovint, ni tan sols es compleix amb retards, supressions i serveis d’autobús substitutoris improvisats.
Un altre problema destacable és la ubicació de les seves estacions, que a Sant Cugat i Rubí es troben força perifèriques i ni tan sols tenen autobús urbà coordinat. Tot un èxit de la coordinació entre administracions.
I és que si parlem de cooperació entre ens públics, arribem al gran calvari de la R8, a l’eterna promesa incomplerta. Ara, cada cop que se’n parla, qui ho s’ho coneix, sap que són paraules buides.
Ni més ni menys que els intercanviadors de Volpelleres i Hospital General amb FGC. Les estacions que permetrien lligar els dos Vallès amb uns transbordaments àgils i apropar la R8 a tota la població. És a dir, constituir una opció de mobilitat real, sòlida i útil.
Però, malauradament, res d’això no tindrà un gran impacte si no parlem de l’enèsima barrera d’accés a la R8 i, probablement, la més desconeguda. Es tracta del preu i la nefasta política tarifària que assalta aquesta línia.
En un context de centralisme a Barcelona com el que vivim i del qual emana el sistema de corones i zones tarifàries que ara tenim, a la línia transversal li ha tocat el rebre, com era d’esperar.
La R8 travessa 5 zones tarifàries integrades de l’ATM i 3 zones de Rodalies en els seus gairebé mísers 40 quilòmetres i 9 municipis. Una barbaritat de preus. És imprescindible corregir aquest despropòsit si realment es vol encoratjar algú a fer servir la línia i el transport públic de forma habitual.
Els ajuntaments de la línia, que fa pocs dies demanaven duplicar la freqüència haurien de posar peus a terra. Mirar més enllà dels horaris, que són tan cridaners per qui no és usuari de transport públic, i demanar totes les millores que necessita la línia més abandonada i desatesa de Rodalies.
MolletOpina
