El nombre de persones en risc d’exclusió social creix cada vegada més a la nostra societat. Tots coneixem els motius: la bretxa entre rics i pobres augmenta gradualment; moltes persones són expulsades del mercat laboral i, en molts casos, l’atur esdevé crònic. Això comporta sovint una caiguda en la pobresa econòmica, energètica, alimentària i residencial, arrossegant moltes d’aquestes persones a una supervivència als límits de la indigència, amb recursos econòmics mínims i una protecció social insuficient.
Aquestes persones invisibles socialment tenen nom, família, sentiments i, sobretot, necessitats. La majoria, abans de caure a l’últim esglaó social, treballaven, vivien integrades i portaven una vida normal, fins que, per diferents factors —atur, desestructuració familiar, ruptura amorosa, malalties, addiccions, etc.—, van ser empeses per la seva vulnerabilitat cap a l’abisme infrahumà de la vida al carrer.
Avui són ells… Demà pot ser qualsevol: tu, jo o algú del nostre entorn. En el transcurs del cicle vital, tothom pot arribar a passar per aquest estat.
En una democràcia avançada, en un estat social i de dret, no podem permetre que això succeeixi. Si passa, és símptoma d’una societat malalta.
Les institucions públiques —Govern central, Generalitat, ajuntaments…— tenen el deure moral i legal de garantir la protecció social necessària per pal·liar, en la mesura que sigui possible, aquesta situació i reintegrar socialment aquestes persones, assegurant-los una vida digna.
Des de Comunistes per la Sanitat Pública del Baix Vallès reivindiquem a la Generalitat i als nostres ajuntaments mesures prioritàries i urgents:
- Construcció d’un alberg públic digne d’àmbit comarcal al Vallès Oriental.
- Pressupost social just i solidari.
- Recursos socials de tot tipus per a la integració i reinserció de les persones més vulnerables.
Ningú es mereix viure així!!
Antonio Cazorla
Membre de Comunistes de Catalunya / Esquerra Unida i Alternativa de Mollet
