Diverses persones i col·lectius reunits a la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès han denunciat públicament els problemes d’accés a la sanitat i als drets socials que afecten una part important de la població. La denúncia es va fer en el marc d’una roda de premsa en què es van exposar situacions vinculades a la sanitat pública, la salut mental, la COVID persistent i les malalties cròniques, a partir de l’experiència directa de les persones afectades.
L’acte va ser presentat per Cristina Carrasco, membre de la plataforma, que va obrir la compareixença destacant que les reivindicacions no parteixen de plantejaments teòrics, sinó de vivències reals de pacients i famílies. Segons va explicar, l’objectiu de la roda de premsa era exigir responsabilitats a les administracions públiques davant les mancances detectades en el sistema sanitari.
Testimonis de diferents col·lectius
Durant la compareixença van intervenir representants de diverses entitats socials. Remei López, d’AFIMOIC, va posar l’accent en la situació de les persones amb malalties cròniques. Va denunciar la manca de professionals amb coneixement específic en l’atenció primària i va alertar que s’estan concedint altes mèdiques sense una recuperació completa dels pacients.
Per la seva banda, Antonio López, portaveu de la plataforma, va exposar les deficiències estructurals de la sanitat pública al Baix Vallès i a Catalunya, especialment les llargues llistes d’espera en diverses patologies. També va fer referència a les propostes presentades al consell de l’hospital, com la implantació de la cuina verda, la futura construcció d’un institut de salut mental —que la plataforma reclama que sigui públic— i la promoció d’una iniciativa legislativa popular (ILP) per evitar la privatització de la sanitat pública i de la seva gestió. En aquest sentit, va subratllar la necessitat de destinar recursos públics a una sanitat 100 % pública.
Salut mental i manca de personal
La situació de la salut mental va ser abordada per membres del col·lectiu Suficientment, entre ells José Manuel Díaz i Carmen Rodríguez, que van reclamar urgències de salut mental operatives les 24 hores a l’Hospital de Mollet. També van denunciar la falta de personal i les llistes d’espera excessivament llargues.
A més, Sofia Sánchez, de la Plataforma de Montornès, va explicar la situació de manca de professionals i retards en l’atenció tant a l’Hospital de Granollers com al CAP de Montornès, una problemàtica que, segons va assenyalar, afecta de manera directa els usuaris del sistema.
Testimonis en primera persona
L’acte va incloure també la intervenció de Joan Antoni de Palau, que va compartir diverses experiències familiars viscudes al servei d’urgències de l’Hospital de Mollet. El seu testimoni va servir per posar rostre humà a les dades i denúncies exposades durant la roda de premsa.
Finalment, l’organització va excusar l’absència de representants de les entitats de COVID persistent i de la plataforma de Sant Feliu de Codines, que no van poder assistir-hi per motius de salut.
Malgrat representar realitats diverses, totes les veus participants van coincidir en una mateixa reivindicació: la defensa dels drets socials i la necessitat d’una sanitat pública forta, accessible i de qualitat al Baix Vallès.
