La recuperació de les llibertats democràtiques, la lluita antifranquista i els profunds canvis socials que va viure Mollet del Vallès durant les dècades dels seixanta i setanta han estat els principals temes abordats el dimecres de la setmana passada en la jornada de cloenda del projecte intergeneracional Els nostres mestres, recuperat per l’Ajuntament després dels anys d’interrupció provocats per la pandèmia.
L’acte ha reunit joves i persones grans amb l’objectiu de preservar la memòria històrica de la ciutat i transmetre a les noves generacions les experiències de qui va contribuir a configurar el Mollet actual. En aquesta edició, setze testimonis han compartit els seus records sobre una època marcada per les reivindicacions socials, els moviments veïnals i el procés de recuperació de les llibertats democràtiques.
Els alumnes de quart d’ESO del Centre d’Estudis Mollet han estat els encarregats de recollir aquestes vivències a través d’entrevistes i converses que els han permès conèixer de primera mà com era la ciutat fa més de mig segle. El treball desenvolupat durant el projecte ha ajudat els estudiants a apropar-se a la història local des d’una perspectiva personal i vivencial, complementant els coneixements adquirits a l’aula.
A través dels relats dels participants, els joves han descobert com Mollet va experimentar una important transformació urbanística i social en un context marcat per l’arribada de noves famílies i per les reivindicacions destinades a millorar els serveis i les infraestructures bàsiques. Les demandes per aconseguir escoles, subministrament d’aigua, carrers en millors condicions o nous espais de participació ciutadana van formar part d’un moviment col·lectiu que va contribuir a modelar la ciutat contemporània.
Els testimonis també han posat en relleu el paper de moltes dones que, sovint des de l’anonimat, van tenir una participació destacada en les mobilitzacions veïnals i en la construcció de xarxes de solidaritat als barris.
Entre les persones participants hi havia Antonio Sánchez, conegut popularment com «El Gato», que va arribar a Mollet l’any 1965 i es va establir al barri de Plana Lledó. Durant la seva trajectòria va participar en diferents moviments socials i polítics vinculats a l’oposició al règim franquista. Segons va explicar durant la jornada, el projecte no només serveix per recordar el passat, sinó també per reflexionar sobre els reptes de futur i transmetre valors a les noves generacions.
L’alcaldessa de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio, va destacar la importància d’aquest tipus d’iniciatives per fomentar l’aprenentatge mutu entre generacions, combatre estereotips i convertir la memòria individual en un patrimoni compartit per tota la comunitat.
Amb la recuperació d’aquest programa, la ciutat torna a apostar per un espai de trobada entre joves i persones grans que permet conservar la memòria col·lectiva, reforçar els vincles socials i afavorir el desenvolupament de competències com l’escolta activa, el pensament crític, l’empatia i la capacitat d’anàlisi.
