Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria d’Horta-Guinardó han detingut el vuit de juliol cinc persones d’entre 22 i 54 anys per delictes d’estafa, usurpació de l’estat civil, falsificació de document públic i pertinença a grup criminal. Les detencions s’han practicat a Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, presumptament vinculades a un grup criminal especialitzat en la suplantació d’identitat i l’estafa financera.
La investigació, iniciada arran de diverses denúncies per suplantació d’identitat i contractació fraudulenta de productes financers, va culminar amb una entrada i perquisició en un domicili de Cerdanyola del Vallès, on els agents van intervenir 1.600 documents d’identitat de persones d’arreu de l’Estat espanyol, documentació bancària, telèfons mòbils, targetes SIM i 13.500 euros en efectiu.
Els investigadors han acreditat que, en un període de tan sols 12 dies, el grup criminal va obtenir un benefici il·lícit superior a 131.000 euros, mitjançant el buidatge de targetes contractades fraudulentament a nom de les víctimes suplantades. La investigació continua oberta i no es descarta la localització de noves víctimes, atesa la gran quantitat de documentació intervinguda encara pendent d’anàlisi.
Un modus operandi per fases
Els investigats obtenien documentació d’identitat sostreta a les víctimes, la conservaven durant llargs períodes i seleccionaven la persona del grup amb més semblança física per suplantar-ne la identitat. Amb el DNI i les dades bancàries obtingudes fraudulentament en entitats financeres, contractaven targetes de crèdit i productes de finançament en establiments comercials, substituint les dades de contacte de les víctimes per altres sota el seu control per evitar ser detectats. L’objectiu era contractar diversos productes financers en poc temps i maximitzar el crèdit disponible abans que el frau fos descobert.
Retirades d’efectiu en establiments de joc
La fase final consistia a monetitzar els productes financers contractats fraudulentament. La principal via detectada era la retirada d’efectiu en establiments de joc, on els integrants del grup efectuaven operacions consecutives i fraccionades fins a esgotar pràcticament la totalitat dels límits de les targetes.
Paral·lelament, una part del crèdit també es destinava a l’adquisició de telèfons mòbils d’alta gamma i altres productes de fàcil revenda.
Claus de la investigació
Un dels elements més rellevants per als investigadors ha estat l’anàlisi de les línies telefòniques utilitzades durant les contractacions fraudulentes. Les targetes SIM eren donades d’alta amb identitats falses o de terceres persones, però l’estudi dels terminals mòbils va permetre relacionar múltiples fets delictius i identificar els dispositius utilitzats de manera recurrent pel grup.
La investigació també ha comptat amb l’anàlisi de documentació bancària, imatges de videovigilància, registres d’accés a establiments de joc, seguiments policials i altres diligències tècniques que han permès acreditar l’actuació conjunta i coordinada dels investigats.
Una estructura criminal amb repartiment de rols
Les diligències apunten a l’existència d’un grup criminal estable i organitzat amb una distribució clara de funcions. L’organització disposava de persones encarregades d’obtenir documentació sostreta, executors de les suplantacions presencials, gestors de les línies telefòniques i dels terminals mòbils, responsables de vigilància i suport logístic i, finalment, membres dedicats a retirar els diners o adquirir productes amb el crèdit obtingut fraudulentament.
La reiteració dels fets, la participació coordinada dels investigats, l’ús compartit de dispositius i identitats i la seva presència conjunta en diferents fases de l’operativa han permès acreditar indiciàriament l’existència d’un grup criminal orientat a l’obtenció continuada de beneficis econòmics il·lícits.
El Modus operandi es fa modus vivendi
La investigació apunta que els principals investigats conservaven documentació sostreta, dades bancàries i altres evidències relacionades amb els fraus. Un dels presumptes líders del grup ja havia estat investigat per fets similars i, en una operació conjunta dels Mossos i la Policia Nacional l’any 2018, se li van intervenir prop de 1.400 documents d’identitat. Les darreres actuacions també han permès localitzar documentació de tercers, documentació bancària i diners en efectiu, reforçant els indicis de continuïtat de l’activitat delictiva.
