Cal reforçar la sanitat pública i els serveis socials per garantir una atenció digna, humana i de qualitat als hospitals, les residències i els domicilis, amb una atenció especial als infants.
Les agressions en l’àmbit sanitari i sociosanitari són una preocupació que no podem ignorar. Cap professional sanitari, treballador o treballadora de residències ni persona que presta serveis d’atenció domiciliària hauria de patir insults, amenaces o agressions mentre fa la seva feina.
Alhora, totes les persones usuàries tenen dret a rebre una atenció respectuosa, propera i de qualitat. Aquesta obligació és especialment important quan parlem dels infants, que necessiten una atenció adequada, ràpida i adaptada a la seva edat.
La infància és una etapa fonamental de la vida. Quan un infant emmalalteix, necessita professionals disponibles, visites a temps, un diagnòstic adequat i un seguiment correcte. Les famílies han de poder confiar en uns serveis sanitaris públics preparats per respondre a les seves necessitats.
Per això, reclamem més pediatres, més professionals d’infermeria pediàtrica, menys llistes d’espera i més recursos per a la salut mental infantil i juvenil. També cal reforçar l’atenció primària perquè els infants puguin ser atesos sense demores innecessàries i evitar que moltes famílies acabin recorrent als serveis d’urgències per manca d’alternatives.
Cap infant hauria de quedar desatès per falta de professionals o de recursos.
Protegir els professionals i cuidar millor les persones: Les agressions no tenen justificació. Cal prevenir-les, denunciar-les quan es produeixen i donar suport als professionals afectats.
Tanmateix, també hem d’abordar els problemes que poden generar tensió: les esperes excessives, la manca de personal, la sobrecàrrega laboral i les dificultats per accedir als serveis.
La resposta no pot limitar-se a demanar més seguretat. Cal invertir en prevenció, formació, personal suficient i una millor organització dels serveis.
Defensar els professionals i exigir una millor atenció a la ciutadania són dues reivindicacions complementàries.
Responsabilitat de les administracions: La Generalitat de Catalunya ha de garantir els recursos sanitaris necessaris, reforçar la pediatria, millorar l’atenció a la salut mental infantil i juvenil i assegurar una atenció digna als hospitals i als centres d’atenció primària.
Els ajuntaments han de col·laborar en la detecció de les necessitats socials i en la coordinació dels serveis de protecció i atenció a la infància.
Les residències i els serveis d’atenció domiciliària també necessiten plantilles suficients, condicions laborals dignes i protocols que protegeixin tant les persones ateses com els professionals.
La salut i les cures són drets, no privilegis: Volem una sanitat pública que arribi a tothom, sense exclusions, i uns serveis socials que garanteixin la dignitat de les persones.
Volem infants ben atesos, famílies escoltades, professionals respectats, persones grans protegides i serveis públics amb els recursos necessaris.
No podem normalitzar les agressions, però tampoc les llistes d’espera interminables ni la manca d’atenció.
NO A LES AGRESSIONS. SÍ AL RESPECTE, A LA PREVENCIÓ I A UNA MILLOR ATENCIÓ, SOBRETOT ALS INFANTS.
Per una sanitat pública de qualitat, amb més professionals i més recursos. Perquè cuidar les persones és una responsabilitat col·lectiva.
Antonio López
Portaveu de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès / Marea Blanca de Catalunya
