La 1a Jornada de Sensellarisme 2026 posa sobre la taula una realitat social que no podem continuar ignorant: les persones que viuen al carrer pateixen una situació de vulnerabilitat que afecta directament la seva salut, la seva dignitat i els seus drets fonamentals.
El programa de la jornada aborda qüestions especialment importants, com la proposició de llei per fer front al sensellarisme, les conseqüències de viure al carrer sobre la salut, la situació del sensellarisme a Barcelona i les experiències d’atenció des dels centres d’atenció primària.
També destaca la necessitat d’una atenció transversal, amb la participació de professionals de la salut, serveis socials, salut mental i entitats que treballen directament amb les persones sense llar.
Un dels aspectes més importants és la taula rodona dedicada a escoltar les necessitats de les mateixes persones sense llar. Perquè no podem parlar de sensellarisme sense escoltar les persones que el pateixen.
El sensellarisme no és una elecció, és una realitat social
No tenir una llar no significa únicament no disposar d’un sostre. També significa trobar-se sovint sense intimitat, sense seguretat, sense accés adequat a la higiene, amb dificultats per alimentar-se i amb moltes barreres per accedir als serveis sanitaris i socials.
La salut de les persones que viuen al carrer no es pot separar de les seves condicions de vida. Cal una atenció sanitària accessible, continuada i adaptada a les seves necessitats, especialment en l’àmbit de la salut mental.
No n’hi ha prou amb atendre les conseqüències del problema. Cal actuar sobre les seves causes: la manca d’habitatge assequible, la precarietat laboral, la pobresa i la insuficiència de recursos públics.
Mollet i el Baix Vallès necessiten respostes
A Mollet del Vallès i a la resta de municipis del Baix Vallès també hem de situar el sensellarisme entre les prioritats de les polítiques públiques.
No podem normalitzar que hi hagi persones dormint al carrer, en infrahabitatges o en situacions residencials indignes.
Cal que els ajuntaments, la Generalitat i les administracions competents assumeixin les seves responsabilitats i treballin conjuntament.
Les nostres propostes i reivindicacions
Des d’una perspectiva de defensa dels drets socials, reclamem:
Un alberg públic d’emergència d’àmbit comarcal per al Vallès Oriental, amb recursos suficients i una atenció digna.
Desenvolupar polítiques d’habitatge amb el model Housing First, prioritzant l’accés a un habitatge estable.
Crear serveis d’higiene personal, dutxes, bugaderia i consigna per a les persones sense llar.
Reforçar els serveis socials municipals i l’atenció sanitària i psicològica.
Garantir una atenció específica en salut mental i addiccions, sense discriminacions.
Impulsar habitatge públic i social amb lloguers adaptats als ingressos de les persones.
Establir mecanismes de coordinació entre municipis, serveis sanitaris i entitats socials.
Escoltar les persones afectades i incorporar-les a les decisions que afecten les seves vides.
Ningú és invisible. Ningú ha de quedar enrere.
El sensellarisme no es resol amb actuacions puntuals ni amb mesures assistencials insuficients. Necessitem polítiques públiques valentes, recursos econòmics, habitatge públic i serveis socials i sanitaris forts.
Una societat que es considera justa no pot permetre que hi hagi persones obligades a viure al carrer mentre l’accés a un habitatge digne continua sent un problema sense resposta.
L’habitatge és un dret, no un negoci. La salut és un dret, no un privilegi. La dignitat no es negocia.
Ningú és invisible. Cap persona sense llar. Cap persona sense drets.
Antonio López
Regidor a Mollet del Vallès
