Ajuts per nens amb necessitats educatives especials

Teresa Prades

Els trastorns de conducta, d’alimentació, d’ansietat i, fins i tot, les autolesions i intents de suïcidi han augmentat arran de la pandèmia tant en adolescents com en nens. Això ha fet que els centres de salut mental estiguin desbordats. Això no és cap sorpresa, perquè des de sempre hi ha hagut una mancança de psicòlegs i psiquiatres a la sanitat pública.

El CSMIJ (centre de salut mental infantil i juvenil) de Mollet sempre ha destacat per la falta de personal. Per concertar la primera visita calen mesos d’espera i per les visites posteriors poden passar tres mesos. A més a més el CSMIJ només tracta trastorns de conducta, TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), alimentació i TEA (trastorn de l’espectre de l’autisme). Tot el que fa referència a trastorns de llenguatge o trastorns d’aprenentatge (dislèxia, discalcúlia), que són un tant per cent molt elevat de les consultes psicològiques, aquests trastorns no els agafa, se’ls dona l’alta i els pares han de buscar una solució, que normalment és, o bé la via privada o des de l’escola s’intenta ajudar-los amb un PI (programa individualitzat) o bé fent algunes adaptacions del currículum.


D’altra banda, molts casos de TEA, TDAH o trastorns de conducta porten associats problemes d’aprenentatge i el nen /jove necessita un tractament més freqüent, no n’hi ha prou amb una visita cada 3 mesos. Aquí és on la família que s’ho pot permetre acudeix a la privada. Per ajudar a les famílies a pagar el tractament de logopèdia o psicopedagògic existeixen les beques del MEC (Ministeri d’Educació i Ciència). Aquestes beques estan destinades a fer el tractament de llenguatge i pedagògic dels nens/joves amb necessitats educatives especials. Fins ara els requisits per demanar les ajudes consistien a presentar un grau de discapacitat, trastorn greu de conducta, TDAH o altes capacitats i en no sobrepassar uns barems econòmics en funció del nombre d’integrants d’una família. L’any passat van entrar en la convocatòria els nens amb TEA, S’otorga 913 € per reeducació pedagògica i 913 € per reeducació del llenguatge. Aquesta quantitat no ha variat en trenta anys i no s’ha adaptat mai al nivell de vida. Per demanar-les cal omplir els documents via en línia, un dels formularis l’omple el professional que farà la reeducació, l’altre l’escola i finalment és el psicopedagog de l’EAP qui el signa o no, depenent si considera que compleix els requisits o no.

L’EAP és l’equip d’assessorament psicopedagògic designat pel departament d’ensenyament de la Generalitat. És un professional que passa un cop per setmana o cada quinze dies per les escoles (tant públiques com concertades) i s’encarrega de detectar els casos que necessiten ajuda i derivar al CSMIJ si s’escau. Un cop signada la beca, es tramita, reps la resposta al febrer i els diners al juny.


Això vol dir que les famílies han d’aportar els diners abans i si no ho poden fer, s’han d’esperar un any fins que no reben els diners.


Segons la nova llei orgànica educativa (LOEMLE) que proposa la ministra d’educació Isabel Celaà només podran accedir a aquestes beques els nens amb discapacitat, trastorn greu de conducta, trastorn greu de la comunicació i del llenguatge, TEA i nens amb alta capacitat intel·lectual. Queden fora els nens amb dislèxia i TDAH que representen més de la meitat dels casos que necessiten ajuda extraescolar.


Els alumnes amb dislèxia ja tenien un accés limitat a les ajudes. No han estat mai reconeguts entre els col·lectius amb dret a una beca per necessitats educatives especials, però gràcies al buit de la regulació que no especificava un grau concret de discapacitat podien optar a l’ajuda. A partir d’aquest any per poder accedir a les beques es necessitarà tenir un certificat de disminució de com a mínim del 33%. Aquest certificat s’ha de sol·licitar al Benestar social i serà molt difícil que nens amb dislèxia o TDAH puguin acreditar aquest 33%, si no tenen un trastorn associat. Això tanca la porta a milers de nens que sense aquesta ajuda no podran accedir a un tractament de logopèdia o psicopedagògic fora de l’escola.


És indignant que s’escatimin recursos en educació i sanitat al·legant problemes pressupostaris i després s’inverteixin més de 20.000 milions d’euros en defensa.


Teresa Prades

Plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès /Marea Blanca CAT