Cap a una societat lliure de violència de gènere: un compromís col·lectiu i constant

El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, és un recordatori crucial de la importància d’enfrontar i eradicar la violència de gènere, una problemàtica global que afecta milions de dones i nenes de totes les edats i condicions socials. Tot i així, aquesta lluita no pot limitar-se a un sol dia a l’any; ha de constituir un compromís diari per part de tota la societat.

Les dones treballadores han estat a l’avantguarda de grans revolucions i lluites socials. Ara, en els primers anys del segle XXI, amb una feminització del món laboral com mai s’havia vist, la classe treballadora té rostre de dona, i el moviment de dones podria estar anunciant una recuperació més general de la lluita de classes contra el capitalisme patriarcal i racista. A més, és imprescindible reconèixer i abordar la violència estructural que aquestes dones experimenten en les seves interaccions amb les institucions.

Per avançar de manera efectiva cap a l’eliminació de la violència contra les dones, calen accions constants i coordinades en diferents àmbits. A continuació es detallen les accions clau que poden contribuir a aquest objectiu:

  1. Educació i sensibilització
    La base per prevenir la violència de gènere és l’educació. Cal introduir programes d’educació en igualtat de gènere des de la infantesa per tal d’integrar valors de respecte, empatia i igualtat en les noves generacions. Aquest tipus d’educació ha de ser transversal i adaptada a cada etapa educativa, des de les escoles fins a la formació professional i universitària. També és fonamental sensibilitzar la societat en el seu conjunt, fent que les persones reconeguin els senyals de la violència de gènere (com el control, la manipulació o l’abús emocional) i sàpiguen com intervenir de manera segura i responsable.
  2. Enfortiment de les lleis i polítiques
    Les lleis han de protegir efectivament les víctimes i castigar els agressors, però també és crucial revisar els buits legals que perpetuen la violència institucional. Actualment, moltes víctimes de violència masclista han de revictimitzar-se davant policies, advocats i jutges, repetint una vegada i una altra els detalls traumàtics de les seves experiències. Aquestes pràctiques no només perllonguen el dolor emocional, sinó que dissuadeixen moltes víctimes de denunciar i buscar justícia. També cal revisar la Llei d’Estrangeria, que sovint és incompatible amb la Llei d’Eradicació de la Violència Masclista, ja que discrimina dones segons la seva nacionalitat o situació administrativa, cosa que limita l’accés de moltes d’elles a la protecció i els recursos.
  3. Suport integral a les víctimes
    Un sistema de suport adequat és essencial per ajudar les víctimes a recuperar-se i reintegrar-se. Això implica serveis de suport psicològic per ajudar-les a afrontar el trauma, assessorament legal per guiar-les en el procés judicial de denúncia i suport econòmic que els permeti recuperar la seva autonomia. A més, és important comptar amb refugis o espais segurs on les víctimes puguin trobar protecció immediata, i línies d’atenció telefònica disponibles les 24 hores per oferir ajuda urgent a qui la necessiti. És essencial que aquests serveis siguin accessibles per a totes les dones, independentment de la seva situació administrativa o nacionalitat.
  4. Creació d’espais segurs i de confiança
    Les dones han de sentir-se segures en tots els espais de la seva vida: a la feina, a les escoles, a casa i en espais públics. Crear espais segurs implica implementar mesures preventives i campanyes de sensibilització en entorns laborals, educatius i d’oci per garantir que es respectin els drets de les dones i que hi hagi tolerància zero amb qualsevol tipus de violència o assetjament. La creació d’entorns segurs també es veu reforçada quan es fomenta la denúncia d’actituds i comportaments abusius sense por a represàlies.
  5. Involucrar tota la societat, especialment els homes i els joves
    La violència de gènere no és només un problema de les dones; afecta tota la societat. Per aquest motiu, és fonamental involucrar homes i joves en la lluita contra aquesta violència, perquè puguin reconèixer el seu paper en la construcció d’una societat més justa i igualitària. Els homes poden ser aliats actius en la desnormalització de comportaments masclistes, denunciant actituds abusives i promovent models de masculinitat positius i respectuosos. La implicació dels joves és essencial, ja que són ells qui definiran el futur i les normes socials de la pròxima generació.
  6. Trencar el silenci i l’estigma
    Moltes víctimes de violència de gènere no denuncien per por al rebuig social, la vergonya o la manca de suport. És essencial eliminar aquests estigmes perquè les persones afectades sentin que poden parlar sense por. Això implica treballar per crear una cultura en la qual es respecti i escolti les víctimes, garantint la seva intimitat i el seu dret a ser cregudes. També és fonamental formar els professionals (sanitaris, policials, judicials, etc.) per tal que puguin atendre les víctimes amb sensibilitat i empatia, evitant actituds que puguin fer-les sentir qüestionades o culpables. Evitar la revictimització és clau, i això es pot aconseguir amb protocols que limitin la repetició de testimonis traumàtics davant diferents professionals.
  7. Campanyes de sensibilització contínues
    Les campanyes de sensibilització han de mantenir la violència de gènere en la conversa pública. Aquestes campanyes poden utilitzar diversos mitjans, incloses les xarxes socials, per arribar a audiències àmplies i conscienciar sobre les diferents formes de violència, els drets de les víctimes i els recursos disponibles per ajudar-les. A més, les campanyes ajuden a promoure actituds de rebuig a la violència i a educar sobre com la societat en general pot actuar de manera solidària i proactiva.

En resumLa violència de gènere és una greu violació dels drets humans, i la violència institucional i estructural que moltes víctimes pateixen en el procés de denúncia i cerca de justícia afegeix una nova capa d’injustícia. Aquestes violències, però, no es poden entendre sense considerar el racisme colonial com una font essencial de discriminació que intensifica i dona forma a la violència masclista, especialment envers les dones racialitzades. En el context d’un sistema patriarcal capitalista, el racisme colonial construeix jerarquies de gènere i raça que legitimen la subordinació i explotació de les dones desafavorides, considerades com a objecte de control i com a part d’un nínxol de poder per imposar-hi creences i estructures opressores.

D’aquesta manera, les dones no només són víctimes del masclisme, sinó també d’una forma de violència que utilitza la raça com a justificació per a la deshumanització i el menyspreu, consolidant la seva vulnerabilitat dins d’un sistema que perpetua la seva discriminació. Eradicar aquestes violències exigeix el compromís diari de governs, institucions, organitzacions i ciutadania, revisant i millorant els protocols perquè totes les víctimes, especialment les que pateixen les formes més extremes de discriminació, rebin un tracte respectuós i just. Només amb una acció col·lectiva i persistent podrem avançar cap a un món on totes les persones visquin de manera segura i amb igualtat de drets. La construcció d’una societat lliure de violència de gènere, racisme colonial i opressió institucional no és només un repte, sinó una responsabilitat compartida que ha de ser assumida amb fermesa i determinació.

Miriam Sampere Llinàs

membre de Esquerra Unida I Alternativa de Mollet