Una auca és un full de paper dividit en vinyetes, que representen una història acabada i tenen frases explicatives a peu de cada quadre. Són una forma d’expressió tradicional de la literatura en català. Al segle XIX va conèixer l’esplendor de les auques. Els temes són molt variats: calendari (Calendari popular de fra polipodi), moral (Vida de la dona bona i de la dolenta), religiosos (Via Crucis), històrics (Guerra de Cuba), educatius, taurins, de successos. Les auques eren presentades per auquers, que les portaven per diverses poblacions. Solien exhibir-se a mercats, a les entrades de les poblacions, davant les esglésies i, en general, on hi hagués concentració de persones.
A continuació podran llegir les frases explicatives d’algunes auques, en les quals es parlava dels hostals i hostalers del Baix Vallès.
La Llagosta: L’hostaler de La Llagosta, / igual tractava al pobre com el ric. / De menjar en donava només un pessic, / però de compliments, tota una aumosta.
Martorelles: L’hostaler de Martorelles, / els tenia tan ben acostumats, / que quan s’anava, ja els trobava entaulats, / només de sentir la xiu-xiu de les paelles.
Martorelles de Dalt avui Santa María de Martorelles: L’hostaler de Martorelles de Dalt, / quan li demanaven peix fresc, / posava apunt la canya i el vesc, / i l’anava a pescar al Besós, en un salt.
Montmeló: L’hostaler de Montmeló / no us cregueu que fos un hostaler de la via estreta. / A l’hora de l’àpat, els feia vestir d’etiqueta, / però ell, servia amb l’espardenya a retaló.
Montornès: L’hostaler de Montornès, encara que no tingués un pa a la post, / ni vianda, ni amaniment al rebost, / no deia mai a ningú que s’entornés.
Parets del Vallès: L’hostaler de Parets, / era un home que servia sempre bona teca. / Peix agafat a la riera seca, / i per entrant, una amanida de blauets.
Sant Fost: L’hostaler de Sant Fost, / era un home estrany com la flor de llevamà. / El que menjava amb el plat a la mà / li rebaixava un ral del pressupost.
César Alcalá
Historiador
