Al cafè. Un matrimoni d’uns trenta-cinc, endreçats, modernets, i un nen d’uns quatre. La criatura persevera, xiscla, reclama, plora, desitja. Vol una cosa. Els pares es desfan en explicacions. Raonar, és clar, inútil. El noi crida més fort, enrabiat, insistent, tossut. Finalment els pares cedeixen. I jo penso que si vas perdent batalles, perdràs la guerra. I la primera batalla en aquests casos és la més important: el precedent.
Miquel Blasi
