Diuen que les persones es troben. I que les muntanyes no es mouen. Les persones per instint som curioses, singulars al temps que excèntriques. Tots admirem famosos, cims i turons. I coneixem de memòria els seus noms. Però i els de les cimalades que ens acaronen cada dia, com s’anomenen? Les coneixem? Tossals heràldics e impertorbables al escalfor i a les angunioses tempestes, com perennes e ignorats tòtems naturals, tenint cura d’uns anònims ciutadans. Això també ens passa amb als éssers humans, ens creuem cada dia amb infinitat d’estranys. Amb qui poquetes paraules intercanviem, Ja que com no els coneixem també els ignorem. Per Raül Rivas Talarn
