La senyoreta Meyer té un gran despatx. És una alta executiva d’una empresa alemanya que té la seu prop del Rin. Metal.lúrgia. És alta, rossa, acaba de fer els cinquanta-cinc i té una figura esvelta i ben conservada. Sol vestir vestits-jaqueta i bruses a joc. Talons discrets i poques però bones joies. Una paret del despatx té un ampli finestral que ocupa la meitat de la seva superfície, bones vistes. El detall femení són un parell de plantes voluptuoses i acolorides que ella mateixa cuida cada dia. Alguns matins, inclús, hi parla amb afecte. Quan veu passar un avió, sempre s’apropa al vidre i mira i segueix fixament l’aparell fins que desapareix de la seva vista. La senyoreta Meyer va tenir un gran amor. Un pilot de Lufthansa. Van ser quatre anys de complicitat i passió. Però es va acabar. Des d’aleshores no s’han tornat a veure. Sap que ell es va casar i que viu lluny. Ella té un fill, un fill d’ell, però ell mai no ho ha sabut.
*
Es mou per la casa moix i a la nit s’estira a l’estora on ha dormit tants anys, molt a prop del llit del seu amo. És un gos extraordinàriament intel.ligent, afectuós, noble i devot. Abans que l’amo morís, passejaven junts llargues estones. El vincle entre tots dos era profund, fidel generós, ferm. Ara passa gran part del dia estirat, gemegós, trist. De tant en tant s’aixeca i ensuma neguitós els racons, com si volgués trobar allà el seu company de sempre.
*
Habitualment seu sola. Faci sol o no, sempre duu unes grans ulleres fosques que queden molt bé en el seu rostre arrodonit. Té el cabell negre i podríem dir que és una dona guapa. Sovint sembla que és immersa en el seu món, i que moltes vegades li agradaria ser molt lluny. Fuma y pensa. Ara està fent un dinar lleuger. Després un cafè o de vegades, un te. Avui està una mica preocupada. El client de primera hora de la tarda és nou, i no li ha fet gaire bona impressió. Ja ha sofert algun disgust. A més de proposar-li uns serveis que ella no fa ni farà mai, el to de veu i la manera com s’ha expressat no li han agradat. Desconfiança. Però ella viu d’això i no és la primera vegada que assumeix alguns riscos. Ha de guanyar-se la vida. Però en el fons sap que no hauria d’haver acceptat. Potser el trucarà per a anul.lar la cita.
*
Hi ha una llum que mai no s’apaga.
Miquel Blasi
