Hi havia coneguts que la consideraven una noia una mica estranya, inclús difícil. Era de pell blanca, cabell castany i una mica pigada sota els ulls clars. Les ulleres de poca graduació li conferien un aire de discreta i eficient bibliotecària. Aparentava fragilitat, però només era aparença.Tenia aleshores trenta anys i alguns desenganys. Va perdre aviat l’interès pels homes i el seu instint maternal no va ser mai una urgència. Ni tan sols una necessitat. Senzillament no hi pensava. Feia una vida més aviat recollida i malgrat no ser esquerpa amb la gent, la molestava la multitud i la vida social que comportava compliments constants, converses banals i la frivolitat i les maneres de moltes companyes d’edat. Llegia molt i sovint passejava i gaudia de l’amistat i la companyia de dues bones amigues que havien estat condeixebles al llarg d’aquells anys escolars. Van parlar-ne força i força vegades mentre caminaven pel llarg camí voltat d’arbrat que duia al vell convent. S’aturaven, seien en un dels bancs aixoplugats pels pins i totes tres jugaven amb la idea de vestir els hàbits. Però només ella va tenir el valor, un matí fresc de tardor, de trucar a la porta.
*
Com cada primavera, s’atura una estona a contemplar els cirerers en flor. El rosa i el blanc filtren la llum del parc. Alguns avis seuen als bancs i miren distrets els pètals que representen el retorn de la vida, la bellesa recobrada. És d’hora, i és dissabte. Al vespre vindran els directius d’un gran empresa. Ha de comprar cera pel pentinat i un parell de pinzells amb els quals maquillarà menudament i de roig intens els seus llavis. Passarà per la botiga d’ornaments. Potser alguns pasadors i agulles grogues que contrastaran amb el negre del tocat. Ja té triat el quimono ornat de flors, primaveral, vistós i alegre. A la casa de paper d’arròs ha d’assajar una vegada més la dansa i les cançons i fixar als dits els acords del shamisen. Ha de repassar alguns poemes i tenir a punt diversos temes de conversa. Els que vindran són homes cultes, clients importants, i ha d’estar preparada i a l’alçada. La nit serà llarga. Cerimònies. Te, sake. Han estat anys de preparació i sacrificis i vol arribar a ser una gran geisha, una geisha de prestigi. Però encara és jove, una flor que brota.
*
Ahir la lluna penjava d’un fil.
Miquel Blasi
