
Hi ha hagut un increment de les pòlisses privades fins a un 32% de la població catalana, gairebé 2 milions de persones.
Caldria recordar que l’any 2010, el Sr. Boi Ruiz, (president de la patronal catalana de la Sanitat privada, abans de ser Conseller), va fer unes retallades importants, que van deixar la Sanitat Pública molt afeblida. Va ser llavors quan va dir allò que va tenir molt d’impacte: Necessitem un 25% de mutualistes que vagin a la sanitat privada perquè la sanitat pública sigui viable.
Doncs bé, amb les seves afirmacions que han guiat les accions de la Conselleria, s’ha superat aquesta xifra, de sobres.
Que han fet durant aquests últims anys?:
1r. Han desprestigiat la Sanitat Pública, amb llistes d’espera desesperants, precaritzant els serveis públics i els seus professionals. Milers de sanitaris i sanitàries han marxat cap a altres comunitats, i altres països, fins i tot, alguns han deixat la professió. També la deixadesa i la mala gestió provoquen fugides de sanitaris cap a altres hospitals o centres sanitaris on es valori la seva feina.
2n. La falta de professionals en la sanitat pública és un problema endèmic. Falten professionals, tant en el camp dels metges i metgesses com en el de la Infermeria. No se substitueixen les baixes i sovint arriben professionals d’altres països sense l’homologació necessària.
3r. Segons Metges de Catalunya són necessaris més de 15.000 milions d’euros de pressupost.
4t. Segons alguns sindicats d’infermeria falten 20.000 professionals.
5è. S’ha precaritzat l’Atenció Primària on es pateix la falta de personal.
Cal dedicar-hi recursos, un 25% del Pressupost, disminuir l’hospital-centrisme i recuperar el seguiment longitudinal perdut.
6º El conseller Argimon l’altre dia va reconeixia que l’augment de clients a les mútues és la privatització i demana per recursos econòmics.
Ens trobem en aquesta situació creada i impulsada per lobbies i forces polítiques neoliberals perquè la salut sigui un negoci i no un dret. Un Dret, tal com defensa la Marea Blanca de Catalunya i altres organitzacions en defensa dels serveis públics.
Segons alguns estudis hi ha mútues que han multiplicat per molt, els seus guanys i cartera de clients.
Hem de recordar que la Sanitat Pública no és gratuïta, ja que la financem a través dels nostres impostos que paguem cada dia, sobretot els IVAs i altres impostos directes i indirectes.
La ciutadania ha de saber que si es fa d’una mútua paga
dues vegades i si té un problema de salut important, serà la Sanitat Pública la que l’hi pot resoldre. Per això és tan rellevant que defensem la pública perquè sigui universal, de qualitat i sense llistes d’espera.
Què fer per donar-li la volta?
En primer lloc, tenir plantilles amb condicions dignes. En segon lloc, incrementar el pressupost fins als 15.000 milions i dedicar el 25% a l’Atenció Primària, incrementar.
Les places MIR fins que es cobreixin les necessitats presents.
Canviar la Llei General de Sanitat per deslligar la Sanitat Pública de la privada i prohibir que es pugui privatitzar la seva gestió.
Amb aquestes mesures és possible que puguem remuntar una situació molt preocupant per a les classes treballadores, que són les que necessitem un sistema de salut públic i de qualitat 100×100.
Finalment, dir que, el dia que hagis de canviar la targeta sanitària per la targeta de crèdit perquè t’assisteixin en un Cap, o en un hospital, aquest dia haurà mort la Sanitat Pública Universal, necessiten una sanitat pública que doni a cadascú segons les seves necessitats i gravetat i no per la seva economia o capital.
Antonio López
Responsable de l’Àrea de Salut de Comunistes de
Catalunya