Mollet amb Cuba, en nom de la solidaritat i el respecte a la lliure voluntat dels pobles, reclamem emfàticament i enèrgicament, un cop més, la fi del bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels EUA. La nostra denúncia es mantindrà ferma i invariable fins que no cessi en la seva totalitat aquesta política inhumana i il·legal.
El 3 de febrer de 1962, el llavors president John F. Kennedy va emetre la Proclama 3447, que va decretar un “embargament” total del comerç, econòmic i financer amb Cuba a l’empara de la secció 620(a) de la Llei d’Assistència Exterior. En aquesta data, se li va conferir d’aquesta manera caràcter oficial a les accions agressives i unilaterals que es venien aplicant contra Cuba des del triomf revolucionari.
Des del 1959, tretze mandataris han ocupat la Casa Blanca. Amb certs matisos, en tots els casos ha estat permanent l’aposta a provocar el col·lapse econòmic i la insostenibilitat del projecte revolucionari mitjançant l’aplicació estricta de “el Bloqueo”. Semblaria que 60 anys no han estat suficients per comprendre que no ha complert, ni complirà, els objectius dels seus promotors.
El bloqueig ha evolucionat per esdevenir l’acte de guerra econòmica més complex, perllongat i inhumà comès contra qualsevol nació. Els seus efectes han limitat les possibilitats de desenvolupament econòmic, ja que estan dissenyats per impedir les relacions comercials amb tercers països, obstaculitzar al màxim les operacions bancariofinanceres, frenar la inversió estrangera i tallar tota font d’ingressos.
Es tracta d’una política essencialment extraterritorial, violadora del Dret Internacional, que cerca, mitjançant pressions, xantatges i penalitats, aïllar Cuba i castigar els que estableixin qualsevol vincle econòmic, comercial i financer amb el país.
“El Bloqueo” no ha tingut mai cap indici de legitimitat, ni justificació moral. Aquesta política de setge econòmic concita un rebuig pràcticament unànime i universal. A més del suport aclaparador a la resolució que cada any aprova l’Assemblea General de les Nacions Unides, són constants els reclams i les accions de denúncia per part de persones, organitzacions i institucions de tot el món, fins i tot dins dels Estats Units.
Els danys acumulats en aquestes sis dècades superen els 144.000 413,4 milions de dòlars a preus corrents. Des de l’any 2019, les mesures de coerció econòmica arriben a una agressivitat qualitativament superior. S’apliquen mesures de guerra no convencional, impròpies de temps de pau.
En el context de l’enfrontament a la COVID-19, el reforçament de “el Bloqueo” arriba a límits insospitats de crueltat, en obstaculitzar donacions solidàries, intentar entorpir el desenvolupament de les vacunes cubanes i limitar les possibilitats d’accedir a medicaments i insums bàsics. Durant la pandèmia, i durant aquests 60 anys, “el Bloqueo” ha tingut un cost humà incalculable.
Les fortaleses del sistema cubà i la unitat del poble han permès, malgrat “el Bloqueo”, evitar el col·lapse econòmic i social que aquest persegueix, assolir un desenvolupament humà destacat, segons els índexs que reconeixen les Nacions Unides, garantir avenços indiscutibles a la justícia social i generar una transformació gradual de l’estructura econòmica i productiva cercant un desenvolupament sostenible.
Mollet amb Cuba
