Ella escombra el seu tros de vorera i després treu una galleda. Escampa l’aigua a cops de mà sobre la pols del terra sec de l’estiu. Un carro ple d’alfals puja el carrer tirat d’un vell cavall ros mentre el pagès l’engresca amb l’espetec del fuet al llom. Quan ha acabat de refrescar el sòl, la dona dina i es vesteix per anar a la fàbrica. Aviat se’n sentirà la sirena. Noies que s’apressen. A dos quarts de nou tornarà a ser a casa i el gat negre l’esperarà a la porta amb un miol afalagador.
**
És la tarda i ha plogut. Camina prop dels marges, agafa els cargols que han sortit a l’aire humit i els posa dins una xarxa tupida. El camí és enfangat i les herbes encara són molles. Avui n’han sortit molts. De tant en tant sent la flaire de la farifola.Té tretze anys i el borrissol del rostre aviat serà pèl ferm i dens. Duu el cap gairebé rapat, d’un ros de blat i calça unes katiusques negres sobre els pantalons de vellut amb genolleres. Quan en tingui la bossa plena, els penjarà al pati on dejunaran uns quants dies. D’aquí una estona soparà la sopa que bull sobre la cuina econòmica, cercles de ferro concèntrics i sota, els tions que cremen.
*
Té seixanta anys. És fuster, com ho foren el seu pare, l’avi i el besavi. Treballa al taller familiar, el mateix on van fer-ho els seus avantpassats. A les parets hi pengen eines centenàries, moltes en desús. Alguna és un rudiment ancestral, primari, remot. Ell les conserva, les engreixa, les neteja, les poleix i les manté útils: un homenatge silent i laboriós a la seva nissaga. El taller és gairebé un museu: masses, malls, martells, ribots, xerracs, punxons, raspes, cobreixen la paret de pedra i pengen com relíquies en un temple. Una vegada l’any, els alumnes de l’escola del poble les vénen a veure, les agafen, en fan dibuixos i escriuen allò que ell els explica: la utilitat i el maneig.
L’estança fa una intensa olor de fusta i al sòl, entre els encenalls, hi ha retalls sobrers de formes aleatòries que els nois s’enduen en bosses. Després, a l’aula, cadascun en farà quelcom, alguna cosa imaginada: allà on la imaginació i la traça el porti. La mestra vigilarà que no es facin mal.
Miquel Blasi
