Té catorze anys, prop de quinze. El sol és a punt d’amagar-se. A la vall una mica de boira. El ramat ja és a l’entorn de l’alzina. Aviat deixaran de belar i els animals s’aplegaran cos amb cos. El noi mira l’entorn. Fa molt temps que ningú no ha parlat de llops. De petit, quan sortia amb el pare, n’havia vistos, lluny, grisos i amatents. Els dos gossos d’atura sal i pebre vigilen i de tant en tant envolten les ovelles per si n’hi ha alguna de jove que vol eixir. D’aquí una hora, treurà del sarró una navalla, un tros de formatge sec, pa i una bota de vi, soparà i després embolicarà un cigarret. Quan s’estiri sota el roure, entre les pells gruixides de llana cardada, mirarà les estrelles i s’dormirà fins la matinada. Demà, potser hi haurà rosada.
**
La tieta havia nascut per a ser tieta. I la vocació mai no li havia mancat. Era la més gran dels quatre germans i des de molt jove n’exercia. Tenia cura que hi hagués a la llar l’ordre i el capteniment que la mare desitjava. Va perdre el pare molt aviat i aquest fet va determinar el seu paper a la família: germana gran exemplar i amb autoritat delegada. No se li van conèixer distraccions amoroses ni flirteigs amb homes. Va néixer verge i va morir verge. Tampoc va tenir temptacions maternals ni una especial inclinació envers les criatures. Era una dona més aviat baixa, de pell blanca, nas prominent, ulls d’un blau gairebé transparent, el cabell fi, castany, lleugerament ondulat. Era una dona xerraire, bondadosa i sense la malícia d’algunes conegudes seves. Gran treballadora i més aviat pessimista, però d’un pessimisme inofensiu, rondinaire i sovint realista, a la seva manera afectuosa però sense excessos.
Quan la mare va caure malalta d’una afecció crònica, va ser ella i no cap altre germà qui se’n va fer càrrec. La seva vida va ser sempre senzilla. La mare, els germans, els nebots i la fàbrica. Les novel.les, i l’interès que mostrava per les coses del món, sempre ben informada i encuriosida. A la seva manera, va viure bé i va ser sempre fidel al guió que la vida li havia pensat i escrit.
Miquel Blasi
