La cambrera de tant temps duu el cabell molt curt, negre, pentinat enrere, ulleres de montura metàl.lica prima. Té l’aparença d’una dona forta i d’un gran poder físic. És activa i serveix amb diligència la terrassa que, de vegades, és plena. Va i ve. En ocasions canviem algunes paraules agradables. M’agrada el seu realisme i la seva absència total de frivolitat. Crec que potser és una dona que ha patit i que això l’ha enfortida i disciplinada. És parladora, atenta, encara que de vegades podria semblar aspra. Però seria un error pensar això. Té un fons de gran humanitat i és molt probablement una dona sensible, inclús força vulnerable, amb una gran i noble capacitat d’afecte És íntegra, dona d’una peça, complidora i extraordinàriament terrenal. La governa el seny i habita molt lluny de les falòrnies d’altres dones que conec. Hi ha dues etiquetes més que jo posaria a la mercaderia: generositat i bondat. Puc estar equivocat, però em sembla que no.
**
Al llit hospitalari, i després de la intervenció, les sensacions de l’home són de solitud, indefensió, vulnerabilitat, inclús de vergonya. Ni tan sols un príncep o un emperador, pensa, hi poden conservar la dignitat.
**
Diu el filòsof que el desig de ser “únic” no nega la sociabilitat. Però es gaudeix més de la sociabilitat des d’una posició de sobirania i d’independència. No és bo abocar-se a la sociabilitat perquè un no s’aguanti a si mateix. El pensament filosòfic és sempre, també, autoreflexió. La filosofia és una cultura del tracte amb el teu jo i serveix per construir una ciutadella interior per a l’individu, un lloc on resistir.
**
No hi ha temps per a batalles alienes.
Miquel Blasi
