Molt sovint parlem dels problemes de la Sanitat Pública: manca de facultatius i personal d’infermeria, llistes d’espera interminables, manca de centres sanitaris… Creiem què és l’hora de parlar de l’organització del sistema públic sanitari com l’arrel dels problemes que patim a diari els i les pacients.
El model de sistema sanitari català està basat, en moltes ocasions, en un concert público-privat que, a més de sortir car, com veurem a continuació, és un entramat de Consorcis i Fundacions poc transparent. Si ens fixem en els sous, en el sistema públic, els gerents dels hospitals tenen limitat el salari per sota del sou del cap de la Conselleria de Sanitat. En els centres privats, molts d’ells amb concerts de l’activitat pública de fins a un 80%, no hi ha cap límit.
Donem dades, l’Institut Guttman, que té concertat el 70% de la seva activitat amb la Sanitat Pública, té el sou més alt en quan a gerents, amb 173.490€.
A la mateixa línia trobem el sou del gerent del conjunt hospitalari de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que supera els 120.000€ anuals. Si parlem de Fundacions, tenim el gerent de l’Hospital de Sant Joan de Deu de Manresa, gestionat per la Fundació Alhaia amb un sou que supera aquesta xifra o sense anar més lluny, el gerent de la Fundació Sanitària de Mollet, la FSM, amb un sou de més de 132.000€ anuals. Alguna cosa està passant quan aquests sous són molt superiors al d’un metge especialista, de mitjana en 41.000€ anuals.
Les xifres no enganyen, els concerts amb el SISCAT, ens surten molt cars, a tota la ciutadania, molt cars i poc eficients.
Quan, des de les Plataformes, demanem un Sistema Sanitari 100% públic, l’argument és sempre el mateix, manca de diners. Aquest argument és poc sostenible, es podria ampliar el pressupost que la Generalitat dedica a la Sanitat, per exemple. També es pot revertir aquest sistema de concerts público-privats amb proveïdors, Fundacions, Consorcis, empreses, etc., de titularitat privada i amb un suposat «sense ànim de lucre».
En el sistema actual s’està invertint molts diners públics que ningú fiscalitza: 27 milions de superàvit a l’hospital de Mollet, per exemple, part del qual s’invertirà en un equipament educatiu privat que augmentarà els guanys d’aquesta entitat.
Llavors, si els concerts són cars, si no es tradueixen en una millor atenció a l’usuari, si no són transparents… Per què no invertir aquest pressupost en construir centres de titularitat totalment pública? Qüestió d’interessos o de valors?
Encarna Guàrdia Pérez
Membre de la Plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès-Marea Blanca de Catalunya
