La fiscalia de l’Audiència Nacional demana penes de vint-i-set anys de presó per a vuit dels encausats a l’operació Judes i vuit anys per a quatre més. La decisió s’ha fet pública tres setmanes després que el jutge d’instrucció tanqués definitivament la fase d’instrucció i enviès els dotze membres dels CDR a judici oral, acusats de pertànyer a una organització terrorista i per fabricació i tinença d’explosius.
El jutge García-Castellón acusa Eduard Garzón, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Sonia Pascual, Esther Garcia, Queralt Casoliva i Rafael Joaquin de delictes d’organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius i estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa. David Budria, Clara Borrero, Ferran Jolis i Xavier Buigas els acusa d’organització terrorista.
Entre els acusats hi ha cinc persones de la comarca del Vallès Oriental: tres veïns de Mollet, un veí de Sant Fost i una veïna de Montmeló que tenien relació amb el CDR de Mollet. Els altres processats són de poblacions vallesanes com Sabadell o Cerdanyola.
El fiscal considera que les activitats d’aquesta cèl·lula radical sorgida dels CDR i autodenominada ERT (Equip de Resposta Ràpida) van suposar la comissió de delictes de pertinença a organització terrorista (vuit anys de presó) i, per a nou dels investigats, també de tinença , dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista (11 anys) i de temptativa d’estralls de caràcter terrorista (vuit anys).
L’escrit remès a la Secció Tercera Penal està signat pel fiscal Miguel Ángel Carballo. El fiscal sosté davant la Sala que la creació de l’Equip de resposta Ràpida a partir de membres de diferents CDR de “gran radicalitat” va ser deguda a la necessitat de comptar “amb un grup clandestí d’individus de la màxima confiança i que es mostren totalment lliurats” a la causa”, a qui s’encarregaven “les accions més sensibles”.
“El seu objectiu final com a organització era aconseguir la independència de Catalunya, emprant per això la violència en la seva màxima expressió, forçant amb això, de manera coercitiva, a les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d’Espanya “, afirma la Fiscalia.
Afegeix que els 12 acusats com a membres de l’ERT haurien superat l’activitat dins del respectiu CDR del qual provenien “i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu de la qual seria dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per això els explosius i/o substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars».
