El 4 de novembre de 2023, l’Assemblea General de les Nacions Unides, per la aclaparadora majoria de 187 vots a favor, dos en contra, els dels EUA i Israel i l’abstenció, d’Ucraïna, va aprovar per 31a vegada la resolució que demana als Estats Units acabar amb el BLOQUEIG.
Amb aquest precedent els dies 16 i 17 de novembre, a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, es va celebrar una reunió històrica, un Moviment de Solidaritat amb Cuba, compost per uns 250 delegats d’una vintena de països, incloent 15 de la Unió Europea, Estats Units i Regne Unit, ens vam reunir per denunciar el bloqueig econòmic, comercial i financer que els Estats Units han imposat a Cuba durant els últims 60 anys.
La reunió organitzada pel Institut Cubà d’Amistat amb els Pobles (ICAP), representat pel seu president Fernando González Llort, i el Grup Parlamentari de l’Esquerra Europea, The Left representat per l’eurodiputat de IU Manu Pineda.
El Tribunal va estar presidit per un grup de jutges, que va incloure a Norman Peach, un expert alemany en Dret Internacional i membre de la Societat de Juristes Democràtic. L’acusació que va presentar els arguments inicials va estar composta per Jan Fermon, del Col·legi d’Advocats de Brussel·les, Nana Gyamfi de la Conferència Nacional d’Advocats Negres dels Estats Units, i Antonio Segura del Col·legi d’Advocats de Madrid.
L’objectiu principal era denunciar l’impacte humà del bloqueig aportant la documentació necessària perquè els jutges del Tribunal Internacional poguessin analitzar com el bloqueig viola el dret internacional i vam debatre com aquest bloqueig afecta als drets humans, no només del poble cubà, sinó també del europeu.
Durant les sessions del tribunal, es van presentar arguments orals i escrits d’una varietat de persones i grups, incloent membres del Parlament Europeu, membres de la societat civil tant europea com cubana, científics i activistes de solidaritat amb Cuba i van participar com a testimonis 20 representants de la societat civil europea i cubana, la comunitat empresarial a Europa, pacients de càncer cubans, periodistes i activistes feministes, tots ells van aportar les seves perspectives i experiències com els diferents components del bloqueig dels Estats Units contra Cuba han impactat en les seves vides i en els seus mitjans de vida.
El Tribunal Internacional contra el Bloqueig a Cuba, després d’analitzar les denúncies i proves sobre l’impacte humà i econòmic del bloqueig i el seu abast extraterritorial, va dictar una sentència clara contra la política dels EUA sobre Cuba.
La sentència va condemnar al govern dels Estats Units pel seu intent de soscavar i exterminar la dignitat i la vida dels cubans i va dictaminar que la política unilateral dels Estats Units contra Cuba viola el Dret Internacional, les normes universals per a la convivència, la protecció de la sobirania, la d’autodeterminació, prohibició d’intervenció i sobre la protecció de la llibertat de comerç i nombrosos principis del Tractat de la Unió Europea (TUE, Tractat de Maastricht).
En conclusió, el Tribunal Internacional contra el Bloqueig a Cuba ha estat una iniciativa històrica i necessària per visibilitzar i condemnar la política dels Estats Units contra Cuba, que viola el dret internacional i els drets humans dels cubans i d’altres pobles. El tribunal ha dictat una sentència clara i contundent contra la inclusió de Cuba a la llista de països patrocinadors del terrorisme i el bloqueig, que ha estat recolzada per una àmplia majoria de la comunitat internacional. No obstant això, el bloqueig segueix vigent i causant patiment i danys al poble cubà. Per això, és imprescindible seguir denunciant i lluitant contra aquesta política injusta i criminal, i exigir el fi del bloqueig i el respecte a la sobirania i l’autodeterminació de Cuba.
Raimon Gil M.
Mollet amb Cuba
