El carrer Onze de Setembre de Mollet del Vallès porta gairebé 300 dies sent el focus d’una situació insostenible d’incivisme i negligència pel que fa a la neteja i la recollida de residus. Aquesta situació ha estat denunciada constantment per veïns i veïnes, entre els quals destaca Alexandre Riguillo Butjosa, qui utilitza la xarxa social X per fer ressò d’un problema que afecta greument la qualitat de vida al barri. Malgrat que l’Ajuntament de Mollet del Vallès i el Primer Tinent d’Alcaldessa són plenament conscients de la situació, fins ara no s’ha adoptat cap mesura eficaç per posar-hi solució. Aquest assumpte no només és una qüestió d’incivisme o de convivència, sinó també un risc potencial per a la salut pública, que mereix ser tractat amb la màxima prioritat.
Un carrer abandonat a la brutícia i a l’incivisme
El carrer Onze de Setembre s’ha convertit en un espai on la presència de deixalles escampades, contenidors desbordats i males olors són la norma. Aquests problemes no són ocasionals; formen part de la realitat diària dels veïns i veïnes que han de conviure amb una imatge de degradació que no només és desagradable, sinó també perillosa. Aquest context es veu agreujat per comportaments incívics, com ara l’abandonament d’objectes voluminosos al carrer, la falta de civisme en la gestió dels residus per part d’alguns ciutadans i la insuficient periodicitat en la recollida per part dels serveis municipals.
Aquesta situació, més enllà de generar malestar, està provocant un deteriorament de la convivència veïnal. Els ciutadans que intenten mantenir l’entorn net es troben desemparats davant de la falta d’acció de l’Ajuntament, i això crea tensions entre veïns. L’incivisme sembla, en molts casos, tenir carta blanca, i la sensació d’impunitat alimenta encara més aquest comportament.
Riscos per a la salut pública
La presència de residus acumulats al carrer no és només una qüestió estètica. Hi ha conseqüències directes sobre la salut pública que han de ser considerades amb urgència:
- Proliferació de plagues: L’acumulació de deixalles atreu rosegadors, paneroles i altres insectes que poden actuar com a vectors de malalties. Les plagues poden transmetre infeccions com la leptospirosi, el tifus o la salmonel·losi, posant en risc especialment els infants, la gent gran i les persones amb sistemes immunològics debilitats.
- Contaminació de l’aire: Les deixalles en descomposició emeten gasos com el metà o l’amoníac, que poden generar mals olors persistents i irritar les vies respiratòries. Això és especialment perjudicial per a persones amb problemes respiratoris com asma o al·lèrgies.
- Riscos microbiològics: Els residus orgànics acumulats són un caldo de cultiu per a bacteris i fongs que poden provocar infeccions cutànies o respiratòries. Els contenidors desbordats poden escampar líquids lixiviats al terra, afavorint la propagació d’aquests microorganismes.
- Impacte psicològic: Viure en un entorn degradat també té conseqüències emocionals. L’estrès derivat d’un ambient brut pot augmentar la sensació d’inseguretat i empitjorar la salut mental dels residents.
Què reclamen els veïns?
Els veïns i veïnes del carrer Onze de Setembre necessiten solucions immediates i efectives. Entre les accions més urgents, destaquen:
- Increment de la freqüència de recollida de residus: És fonamental que els contenidors es buidin amb una periodicitat adequada per evitar el seu desbordament.
- Neteja regular de l’espai públic: L’Ajuntament hauria de garantir una neteja sistemàtica i efectiva de les voreres, incloent-hi la desinfecció de contenidors i la retirada d’objectes voluminosos.
- Campanyes de conscienciació ciutadana: Cal educar la població sobre la importància de gestionar els residus de manera responsable i fomentar el civisme per tal de millorar la convivència.
- Sancions efectives contra l’incivisme: És imprescindible implementar mesures sancionadores per evitar conductes com l’abandonament de residus fora dels contenidors o la deixadesa amb els residus voluminosos.
- Més supervisió i manteniment: L’Ajuntament hauria d’establir protocols de supervisió que assegurin el manteniment constant de la neteja i detectin punts crítics abans que es converteixin en problemes majors.
El paper de l’Ajuntament i la responsabilitat política
L’Ajuntament de Mollet del Vallès i els seus responsables polítics tenen l’obligació de garantir el benestar dels ciutadans. El fet que aquest problema hagi persistit durant gairebé 300 dies, tot i les reiterades denúncies públiques, posa en qüestió la capacitat de resposta de l’administració. La falta d’acció no només afecta la qualitat de vida dels veïns, sinó que també deteriora la confiança en les institucions locals.
El Primer Tinent d’Alcaldessa, com a figura clau en la gestió del municipi, té la responsabilitat de liderar una resposta efectiva a aquesta problemàtica. És imprescindible que les administracions escoltin les veus dels ciutadans, especialment quan es tracta de problemes que impacten directament en la salut pública i la convivència.
Conclusions
El cas del carrer Onze de Setembre de Mollet del Vallès exemplifica un problema que va més enllà d’una simple qüestió de neteja urbana. Es tracta d’una emergència que requereix una resposta immediata per part de l’Ajuntament, no només per preservar la salut i la dignitat dels seus habitants, sinó també per recuperar la confiança dels ciutadans en les institucions públiques.
Els veïns no estan sols en aquesta lluita: les seves demandes són legítimes i necessiten ser escoltades. Cal que les autoritats actuïn amb decisió i prioritzin aquest problema com el que és: una qüestió de salut, convivència i justícia social. Només així es podrà garantir un futur digne i saludable per a totes les persones que conviuen al carrer Onze de Setembre i, per extensió, al conjunt del municipi.
David Sánchez, membre de MolletOpina
