A Mollet del Vallès ja ens han mencionat en diferents estudis nacionals i europeus com una de les ciutats dins del top 10 de ciutats més contaminades d’Europa, i la més contaminada de l’Estat espanyol. No és un caprici de qui fa l’estudi; són dades contrastades d’anys d’incompliments i de voràgine urbanística sense sentit per fer créixer la ciutat, els seus polígons amb molta indústria contaminant, el seu parc mòbil i les grans vies de comunicació que ens envolten. Aquestes dades d’emissions contaminants són públiques i les donen administracions com les catalanes, espanyoles o europees, que saben que hi ha moltes vides i malalties en joc. Tot i això, els plans urbanístics tiren endavant projectes sense sentit i incomplint la normativa que ens hem imposat al territori, fent créixer un monstre que es menjarà a ell mateix.
El Quart Cinturó, l’ampliació de l’AP-7, l’estació intermodal de mercaderies de la Llagosta, el projecte de la Ciutat del Motor a Parets i Montmeló, el nou barri plantejat al Calderí, noves edificacions que es menjaran part dels Pinetons i un total de 2.800 habitatges més al nou POUM de Mollet. Tot plegat fa que el respecte a ser una zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric sigui un acudit de mal gust.
La zona de baixes emissions de Mollet del Vallès queda reduïda a l’espai de vianants del centre, i a ella hi poden entrar tots els vehicles censats a Mollet del Vallès abans que entri en vigor. Quina reducció de contaminació tindrà? Hi ha més barris que el del centre i opcions per desincentivar l’ús del vehicle privat. Regular els estacionaments de la ciutat, establir estacionaments per a residents amb quota anual (zona verda) i ampliar, en lloc de reduir, la zona blava són mesures que ja són una realitat a les ciutats del nostre voltant, com Granollers, Sant Cugat o Barcelona. Per què a Mollet del Vallès no?
En el cas del Calderí, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha emès un informe desfavorable, demanant en un dels punts: “S’ha de calcular la incidència de la nova mobilitat generada sobre la contaminació atmosfèrica tenint en compte que Mollet del Vallès es troba dins de la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric”. Això es deu al volum important d’emissions que se sumarien a les ja existents a la ciutat de Mollet del Vallès. La cuina ja està en marxa.
Tant el Calderí com els Pinetons estan a una distància massa propera a vies de comunicació com carreteres o ferrocarril, per on passen gran part de les mercaderies perilloses del país. En el cas del Calderí, al costat hi circula la línia de mercaderies que utilitza la R8 i la R2 (així com les carreteres C-17 i C-59), i ben a prop dels Pinetons hi ha l’AP-7. Segons l’avaluació ambiental del Pla Territorial Metropolità, aquests eixos viaris tenen el nivell més alt de perill que la regulació actual contempla. Això fa que sigui legalment inviable la construcció al Calderí i als Pinetons, ja que totes dues zones es troben dins de la zona d’indefensió d’accidents amb matèries explosives, incendiàries o que puguin originar núvols tòxics. Això significa que, en cas d’un episodi d’aquestes característiques, els elements vulnerables (persones, animals, cases o altres béns materials) s’hi veurien sotmesos de manera immediata i directa, sense possibilitat d’activar mecanismes de protecció o evacuació que en poguessin garantir la seguretat.
Aquest 8 de novembre de 2024 s’ha fet públic el Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM) de Mollet del Vallès. Aquest document, creat el 2017 i fet públic ara, confirma els riscos de construcció del Calderí per inundabilitat, perill pel transport de mercaderies perilloses, i molt més. Això confirma que l’Ajuntament de Mollet del Vallès coneix aquests riscos i prohibicions de construir a certs espais. En fer cas omís d’aquest document generat per l’Ajuntament, esdevé responsable del que pugui passar en el futur.
L’Ajuntament ha de rectificar.
Albert Rodríguez Borràs,
Salvem el Calderí
