Parlem de conducta suïcida quan la persona presenta un alt grau d’intenció de posar fi a la seva vida. És un procés gradual, de menys a més gravetat que requereix un abordatge multidisciplinar per avaluar el nivell de risc que presenta el pacient, amb eines com l’Escala de Columbia o l’Escala de risc suïcida de Beck.
Una vegada definit el terme de suïcidi anem a les dades.
A l’any 2023, encara que l’index va baixar un 2%, es van produir a Catalunya 626 defuncions, segons les últimes dades oficials publicades per la Conselleria de Sanitat.
Les xifres sempre són fredes i en aquest cas encara més, moltes d’aquestes morts són evitables, tal com reconeix la mateixa Conselleria. Llavors, què està fallant?
Els diferents professionals sanitaris coincideixen en què la prevenció és la millor manera, però molt a sovint ens trobem que no s’arriben a detectar els factors de risc dels pacients, com trastorns mentals, sentiments de desesperació o un entorn amb condicions socioeconòmiques desfavorables.
Els programes de prevenció poden reduir la mortalitat, sempre i quan la població tingui accés a les diferents accions polítiques, i aquest no és el cas. Molt sovint no es fa suficient tasca informativa, fins i tot per als professionals sanitaris.
Possem com exemple el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya (PRAPRESC) o la Taula de prevenció del suïcidi (TPRS) del 061. No són suficients campanyes a mitjans televisius públics, es necessiten també als Centres educatius, penitenciaris, centres sanitaris de proximitat com els CAP, etc. La Informació és important però complementària als medis assistencials com els CSMA, ara del tot insuficients a tot el territori, amb llistes d’espera interminables i seguiments dels pacients molt precaris.
Si com reconeix la mateixa Conselleria, els suïcidis són morts evitables, ens preguntem perquè el protocol donat recomana que la persona que estigui passant una situació de malestar emocional, impossible de superar, es dirigeixi al seu CAP, on el metge de família , no especialitzat en salut mental, valorarà si cal la derivació a un CSMA.
En un tema tan greu, que pot representar la mort d’una persona, no es deuria estalviar en centres de salut mental propers, unitats amb 24h d’assistència i urgències i centres d’ingrés en casos urgents, ara aquests medis són insuficients i amb una resposta molt lenta i limitada per la saturació que pateixen. A la comarca del Baix Vallès, malauradament hem tingut morts per manca de protocols clars a l’hospital de Mollet, que a hores d’ara no té un servei d’urgències en salut mental, tampoc existeix al nou CUAP de sta Perpètua de Mogoda. És urgent donar assistència inmediata davant d’una crisi que pot posar a la persona en una situació límit. Ara això no existeix i es deriven a altres hospitals, sense tenir en compte com arribarà aquesta persona, el temps d’actuació és vital.
L’objectiu marcat per el PRAPRESC es reduir un 15% la taxa de temptatives per al 2030.
El nostre dubte és, sense medis assistencials i de professionals sanitaris és assumible?
Estem parlant d’un tema molt greu, la vida d’una persona.
Encarna Guardia
Membre de la plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès/Vallès Oriental
Marea Blanca de Catalunya.
