La salut mental és fonamental en qualsevol etapa de la nostra vida quotidiana per poder afrontar els diferents problemes i la seva resolució.
Això és una obvietat que tothom tenim present, però saber resoldre els conflictes no sempre és fàcil. Encara ho és menys durant la infància i l’adolescència, etapes que marcaran decisivament la vida adulta.
Però, gaudeixen els nostres infants i adolescents d’una bona salut mental? Les xifres diuen que no.
Cal fer una radiografia de quins són els grups de població més afectats, per què ho estan i com és l’atenció que reben actualment als Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA).
Segons informes oficials, el 70 % dels trastorns mentals s’inicien durant la infància o adolescència. Estem, doncs, davant d’un veritable problema i d’una greu crisi de salut mental entre els joves.
Els factors desencadenants són principalment socials i globals. Un exemple clar és l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 i els períodes de confinament, viscuts de manera traumàtica per molts joves.
Les xifres són preocupants: es calcula que un de cada set joves d’entre 10 i 19 anys pateix o patirà algun tipus de trastorn mental com depressió, ansietat o trastorns del comportament, que es troben entre les principals causes de malaltia i discapacitat.
El suïcidi juvenil és la tercera causa de mort entre els joves de 15 a 19 anys. Una de cada sis defuncions en aquest grup d’edat es deu a aquesta causa. Les dades són, si més no, alarmants.
L’actuació davant d’aquesta realitat és deficient: manquen professionals, centres especialitzats, actuació i legislació adequada. La prevenció i l’atenció són clarament insuficients.
L’adolescència és una etapa clau i, alhora, molt complexa. Els joves s’enfronten a canvis físics i emocionals, a la recerca de la seva identitat i són molt vulnerables a la influència externa, especialment de les xarxes socials, que sovint transmeten informació distorsionada o nociva.
Pel que fa a la qüestió d’identitat, cal fer una menció especial a la identitat de gènere. Es tracta d’un procés personal i social complex, i tot i els avenços com a societat, encara queda molt per fer per garantir una integració plena i una estabilitat emocional en l’edat adulta.
Altres factors socials, com el maltractament o la pobresa, també són determinants en el desenvolupament de trastorns mentals.
Quines són les conseqüències d’un trastorn mental no tractat en joves?
Aïllament, absentisme escolar, baix rendiment acadèmic, trastorns alimentaris greus —amb conseqüències físiques i mentals duradores—, i un increment alarmant del consum d’alcohol i altres drogues com a forma d’afrontar el patiment emocional. Aquestes addiccions requereixen un tractament molt específic i especialitzat.
Davant d’aquesta situació, quina és l’actuació de la Generalitat a través de la Conselleria de Salut?
L’any 2021 es va presentar el Pla de Salut de Catalunya 2021-2025, que identifica l’atenció a la salut mental —i cito textualment— “com un àmbit de transformació dels serveis de salut amb especial èmfasi als que s’adrecen al col·lectiu d’infants i joves”.
Aquest pla preveu actuacions per reforçar l’enfocament comunitari, orientar els serveis cap a la prevenció i garantir una atenció més accessible. Però la realitat és que aquestes accions no s’estan complint.
Segons la pròpia Generalitat, l’atenció primària hauria de ser la peça clau en la detecció de problemes de salut mental com la depressió o l’ansietat, amb el suport d’equips especialitzats.
No obstant això, l’atenció primària i la salut mental pateixen una manca crònica de professionals que fa gairebé impossible una atenció adequada. Les llistes d’espera són inassumibles per a pacients en crisi, i els seguiments als CSMA sovint són precaris.
Mesures com el PLAPRESC (Pla d’Actuació de Prevenció del Suïcidi) es queden en la superfície del problema, amb propostes genèriques i sense eines concretes i efectives.
A escala local, els ajuntaments poden aportar molt: campanyes de conscienciació entre els joves, informació sobre els recursos disponibles, creació d’espais accessibles i suport a la millora dels serveis de salut mental, entre altres iniciatives.
En qualsevol cas, cal prendre consciència de la gravetat de la situació. Hem de lluitar com a societat perquè s’augmentin els recursos i tinguem, per fi, una assistència en salut mental digna, pública, universal i, sobretot, efectiva.
Encarna Guardia
Membre de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès / Vallès Oriental
i d’Esquerra Unida i Alternativa
