El sistema sanitari català es troba en una situació límit que ja no es pot ignorar. Lluny del relat oficial de normalitat, les dades apunten a una realitat preocupant: el model de concertació amb entitats privades està jurídicament esgotat i sostingut, en gran part, també a l’hóspital de Mollet, paper pròrrogues que qüestionen la legalitat vigent.
Segons diverses anàlisis recents, els 55 concerts sanitaris vigents a Catalunya ha caducá segons la CUP el de Mollet del Vallès també,abans del 31 de desembre de 2025. El més greu, però, és que la majoria ja van expirar el 2021 i continuen funcionant en règim de pròrroga. Això afecta directament desenes de centres, incloent-hi 41 hospitals d’utilitat pública que operen amb contractes fora de termini.
No es tracta només d’una anomalia administrativa. La Sindicatura de Comptes, en el seu Informe 5/2025, ha estat contundent: molts d’aquests contractes són nuls de ple dret i presenten incompliments greus de la legalitat. La situació evidencia una feblesa estructural del sistema de concertació, que funciona des de fa anys en una mena de provisionalitat permanent.
Davant d’això, la CUP ha anat més enllà i ha denunciat els fets davant l’Oficina Antifrau, alertant d’una possible irregularitat sistèmica i qualificant el manteniment d’aquests concerts com un possible frau de llei. Però la crítica no és exclusiva d’un sol actor polític: una trentena d’entitats socials, sindicats i col·lectius professionals també han aixecat la veu per denunciar un model que consideren esgotat.
El debat de fons és inevitable: quin ha de ser el futur del sistema sanitari català? D’una banda, hi ha qui defensa mantenir la col·laboració públic-privada amb reformes legals que li donin cobertura. De l’altra, creix la demanda d’un canvi de rumb cap a una gestió 100% pública, que garanteixi transparència, control democràtic i seguretat jurídica.
El risc de no afrontar aquest debat amb valentia és evident. Mantenir l’actual statu quo no només perpetua les irregularitats, sinó que erosiona la confiança ciutadana en el sistema sanitari i en les institucions que l’han de garantir. No es pot construir una sanitat forta sobre contractes caducats ni sobre mecanismes legals qüestionats.
La sanitat pública és un dels pilars fonamentals de qualsevol societat democràtica. Convertir-la en un espai d’ambigüitat jurídica o de dependència estructural del sector privat és una decisió política amb conseqüències profundes.
Catalunya es troba davant d’una cruïlla. O es fa un pas decidit cap a un model plenament públic, o es consolida un sistema híbrid que, avui per avui, mostra signes evidents de desgast i fragilitat.
El temps de les pròrrogues s’ha acabat. Ara calen decisions.
Pasar del model públic privat a public 💯
Antonio Cazorla López
Membre de comunistes de Catalunya i Esquerra Unida i alternativa del Baix Vallès i Mollet del Vallès
