
Joan Tura va néixer el 1912 a Mollet i el 1940 va ser deportat a Mauthausen. Un any després, el 23 d’octubre de 1941, va ser assassinat. Així ho recorda la llamborda Stolpersteine que aquest diumenge s’ha col·locat davant de la casa on va viure. Amb aquesta ja són més de 500 les llambordes que s’han instal·lat a 69 municipis del país.
Aquest diumenge, Mollet del Vallès ha acollit un multitudinari acte institucional d’homenatge als molletans deportats als camps nazis que es va fer a la Masia de Can Lledó amb la presència, entre d’altres, dels familiars dels deportats, Jordi Font Agulló, director del Memorial Democràtic, la regidora responsable del Centre d’Estudis Molletans, Estela Mas Cagide, l’alcaldessa de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio Calé i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González.
L’acte va començar fent una ruta per fer la descoberta de cinc llambordes Stolpersteine en homenatge a: Pere Cuyàs Niubó (Ronda d’Orient, 2), Joan Molins Maynou (c. Berenguer III, 12), Vicenç Bachs Vilà (c. Fèlix Ferran, 4), Joan Tura Ros (Cal Pinyonaire, c. Comte d’Urgell, 21) i Antonio López Tarragona (c. Comte d’Urgell, 26, Masia de Can Lledó). Un cop descobertes, l’alcaldessa de Mollet del Vallès i la consellera van fer una ofrena d’una rosa blanca a cadascuna de les llambordes que estan situades davant dels domicilis on van viure els 5 molletans.
La ruta va finalitzar a la Masia de Can Lledó on es va celebrar l’acte institucional en el qual es va poder conèixer millor la vida dels 5 molletans i en què van poder intervenir familiars dels deportats. També hi va participar Kàtia Calaf, alumna de l’Escola Municipal de Música, que va interpretar dues peces musicals.
Segons l’alcaldessa de Mollet del Vallès, Mireia Dionisio Calé “és un dia d’homenatge, de record i de memòria històrica perquè, malgrat sembla que tot el que avui recordem és molt llunyà, realment fa molt poc que va passar. I és la nostra obligació recordar-ho perquè cap persona hagi de patir, mai més, tot el que aquests cinc molletans i també les seves famílies van haver de viure. Però també és un dia de reconeixement dels valors democràtics que volem que estiguin sempre presents a la nostra ciutat, en el present i en el futur”
Per la seva banda, la regidora responsable del Centre d’Estudis Molletans, Estela Mas Cagide, destacava que “és un acte de memòria històrica en tota la magnitud del seu significat. Amb la col·locació de les Stolpersteine es fa un pas enllà cap a l’eternitat d’aquesta memòria col·lectiva”.
“La llamborda demana respecte i humanitat, que és el que ells no van tenir”, explica Montserrat Tura, neboda de l’homenatjat. De la seva banda, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha destacat que les llambordes també serveixen perquè les noves generacions puguin “entendre i comprendre” que “darrere de cada dret i llibertat hi ha persones que van fer-ho possible” i cal “seguir-ho defensant”.
Ells formen part dels més de mil catalans assassinats als camps d’extermini nazi. Mil vides segades per la barbàrie que avui hem volgut recordar amb la instal·lació de cinc Stolpersteine que hem realitzat al costat dels seus familiars.”, ha apuntat la consellera.
A Catalunya, el Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través del Memorial Democràtic, és l’encarregat de la coordinació i la gestió del Projecte stolpersteine. La institució és capdavantera i pionera pel que fa a l’execució del projecte. En aquest sentit, “era necessari que aquest treball de recuperació de la memòria irradiés també el país i la societat perquè fets com aquells mai més tornin a repetir-se.”, ha afirmat la titular de Justícia. Per la seva banda, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, ha afegit que “cada col·locació és un record emocionat, digne i agraït del conjunt de la ciutadania de Catalunya, i dels veïns i veïnes del seus pobles i ciutats”.
LES LLAMBORDES
Es tracta de plaques artístiques creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record a totes les persones víctimes del nacionalsocialisme alemany. Se situen davant de l’última residència on la persona va viure en llibertat i s’hi grava el nom complet de la persona, l’any de naixement i de deportació, el camp de concentració on va ser enviada i la seva situació final.